Resultats de la cerca

Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet El 1499 la duquessa Maria Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en collegiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial amb el magnífic retaule renaixentista de Paolo di San…

Alguns d’aquests beneficis existien des del s XIV, però la reglamentació de la comunitat es feu vers el 1635

El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a collegiata, regida per un prior Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume

El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara que, a…

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les…

Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners François-Henry 1728…

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats es conserven en…

Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les pintures murals…

Tomàs Micieres Villaescusa de Ecla, Palència 1624 - Madrid 1667 fou mestre de capella i compositor Es formà amb Cristóbal de Isla, mestre de la catedral de Palència, a la capella de música de la qual Micieres ingressà com a nen cantor Ocupà diversos càrrecs musicals mestre de capella de la catedral de Lleó 1646-50, de Toledo 1650-62 i del convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1662-67 Bona part de la seva obra anà a parar a Salamanca, i esdevé difícil diferenciar-la de la del seu fill Tomás Micieres "el menor" o "el joven" Toledo 1655 - Salamanca 1718 Aquest, en ser sacerdot el seu pare,…

Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic