Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
conferència d’Accra
Conferència celebrada del 15 al 22 d’abril de 1958 a Accra (Ghana), en la qual, sota la presidència de Kwane Nkrumah, primer ministre de Ghana, es reuniren representants de vuit dels nou estats africans independents (Líbia, Marroc, Sudan, Tunísia, República Àrab Unida, Etiòpia, Ghana i Libèria).
El leitmotiv fou “Àfrica per als africans” foren condemnats el colonialisme i el racisme i fou reafirmat el principi de cooperació econòmica i cultural africana Hi foren ratificats unànimement tots els principis de la conferència de Bandung 1955
Conferència Tricontinental
Història
Assemblea de partits i forces d’alliberament d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina que es reuniren a l’Havana entre el 3 i el 15 de gener de 1966.
Hi assistiren 27 organitzacions africanes, 27 de llatinoamericanes i 28 d’asiàtiques, 14 de les quals eren al poder La conferència aprovà una sèrie de resolucions que condemnaven i combatien el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme Hom refermà també el principi de la lluita armada en tots aquells indrets sotmesos a una de les tres forces esmentades Els partits comunistes prosoviètics i fins i tot proxinesos foren severament criticats Al final fou creat un organisme permanent de solidaritat tricontinental
Organització de la Conferència Islàmica
Organisme de solidaritat islàmica creat el 1971.
Promou la cooperació econòmica, social, cultural, científica, etc, entre els seus estats membres A més, cerca l’eliminació de tota mena de colonialisme, el triomf de la causa palestina, la propagació de la cultura musulmana arreu del món i la pau internacional Té una agència internacional de notícies, un banc de desenvolupament islàmic, una xarxa radiofònica i un fons econòmic Sol celebrar una reunió anual de caps d’estat, cada vegada en una ciutat musulmana diferent La seu és a Ǧidda, Aràbia Saudita
Cant general
Literatura
Poema èpic de Pablo Neruda (1950).
Consta de més de deu mil versos Concebut inicialment com un cant d’homenatge a Xile, en publicà una mostra a Barcelona el 1938 N'acabà la redacció definitiva en 1948-49 El poema narra el passat —cosmogonia, civilitzacions primitives, conquesta, alliberament, colonialisme, etc— i el present d’Amèrica —lluita, treball, dictadura, heroisme, etc— fins a desembocar en un darrer capítol autobiogràfic Al costat de cants de gran intensitat lírica, la realitat apareix sempre subratllada per una imatgeria precisa i clara Compost bàsicament de vers lliure, fa ús també de formes mètriques…
Biblioteca Pública Arús
Biblioteca pública de Barcelona, creada per Valentí Almirall acomplint l’encàrrec testamentari del pròcer Rossend Arús i Arderiu, que fou inaugurada el 1895.
Dels 25000 volums fundacionals fou publicat un Catàleg general hi destaquen algunes colleccions publicacions periòdiques, francmaçoneria, colonialisme, federalisme, partitures, etc i exemplars únics com les actes i correspondència de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional, i manuscrits i impresos diversos Tancada del 1939 al 1967, fou reoberta com a biblioteca popular per acord de l’ajuntament i la diputació des del 1975, però, és considerada com a biblioteca d’investigació, especialitzada en la cultura del segle XIX, i en història dels moviments obrers i de…
imperi Britànic
© fototeca.cat
Història
Conjunt de territoris colonials sota sobirania britànica, els quals des del 1917 començaren a ésser anomenats Commonwealth; aquesta denominació, però, no fou precisada fins a la conferència imperial del 1926 i, definitivament, a l’estatut de Westminster del 1931.
A la segona meitat del s XVI Anglaterra impulsà les seves expedicions comercials Muscovy Company, i durant el s XVII organitzà les grans companyies privilegiades capdavanteres de la colonització anglesa a l’Àsia, Amèrica del Nord i Àfrica British East India Company, 1600 Hudson's Bay Company, 1670 Royal African Company, 1672, etc La colonització anglesa, que, segons les teories mercantilistes del pacte colonial, aspirà més a establir bones bases comercials i estratègiques que no pas a incorporar amplis territoris, hagué de lluitar amb la competència francesa, holandesa, castellana i…
El vent de l’illa
Cinematografia
Pel·lícula del 1987; ficció de 94 min., dirigida per Gerard Gormezano i Montllor.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona, Gerard Gormezano, PC Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE GGormezano FOTOGRAFIA Xavier Gil color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart, Carolina Vivó decoració MÚSICA Robert Schumann, Georg Philipp Telemann, Alessandro Marcello SO Ricard Casals, Manuel Almiñana directe INTERPRETACIÓ Simon Cassel John Armstrong, Mara Truscana Ariel Kane, Ona Planas Anna Salort, El Increíble Orlando el governador Anstruther, Anthony Pilley l’oficial Smith, Ñaco Nadal el criat Joan ESTRENA Barcelona, 04031988 PREMIS Ciutat de…
Diari Català
Historiografia catalana
Primer diari català, fundat a Barcelona el 4 de maig de 1879 per un equip de joves advocats, republicans i federals, amarats d’un esperit racionalista.
Desenvolupament enciclopèdic Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions –tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo , Lo Catalanista i La Veu de Catalunya– foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, s XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…