Resultats de la cerca
Es mostren 6758 resultats
L’ou com balla
L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…
Mones com la Becky
Cinematografia
Pel·lícula del 1999, Documental, 90 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català, Núria Villazán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJordà, NVillazán FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Sergi Díez, Joan Carles Vendrell SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ João Maria Pinto, Marian Varela, Valentí Agustí psiquiatre, Jorge Larrosa filòsof, João Lobo Antunes neurocirurgià, Ignasi Pons sociòleg, Enric Jordà metge historiador, António Monteiro Trindade neurocirurgià, António Rey metge historiador ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19111999 PREMIS Sitges 1999 de la crítica al millor film, Ciutat de…
Mowly.com
Hoquei sobre herba
Web dedicat a l’hoquei sobre herba publicat a Terrassa entre el 2000 i el 2007.
De periodicitat gairebé diària, hi apareixien els resultats de les diverses competicions i tenia un fòrum d’opinió Durant les temporades 2005 i 2006 oferí una lliga virtual
Beelzebub
Mitologia
Bíblia
Divinitat filistea venerada a Ecron.
Al Nou Testament apareix el mot Beelzebul ‘senyor dels fems’, deformació de l’anterior, aplicat despectivament al príncep dels dimonis
Gaṇeśa
Ganesa, déu elefant, considerat com aquell que supera per excel·lència els obstacles
© X. Pintanel
Déu elefant del panteó hindú, considerat popularment com aquell que supera per excel·lència els obstacles.
Míticament, la seva figura s’insereix en el cicle de Xiva, bé que l’origen del seu culte és obscur El fet que sigui adorat per membres de totes les castes sembla provar el caràcter originàriament no ortodox del seu culte
estel de Wolf-Rayet
Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves
Club Patí Vilafranca
Últim partit de Ferran Pujalte com a jugador del Club Patí Vilafranca
Club Patí Vilafranca
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Vilafranca del Penedès.
Fundat l’any 1970, nasqué com a escissió de la secció d’hoquei sobre patins del Casal Vilafranquí, creat el 1951 Inicialment jugà els seus partits a la pista del collegi Sant Ramon, que també acollí el Club Patí Sant Ramon Aquest últim, durant molts anys, feu les funcions de secció d’hoquei de base del club Des del 1982 organitza el Torneig de l’Enxaneta La temporada 1979-80 assolí el seu primer ascens a la divisió d’honor, on hi ha competit durant diverses temporades Disputà dues semifinals 1998, 1999 de la Copa de la CERS, competició en la qual es proclamà subcampió el 2016…
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…
Les mil i una nits
Manuscrit àrab que pertanyé a Antoine Galland i que fou utilitzat com a base per a la traducció de Les mil i una nits (1301-1400)
© Gallica, Bibliothèque Nationale de France
Recull de contes escrits en àrab.
Enquadrat sota un canemàs comú, a l’estil de les antigues colleccions orientals índies, sobretot, com el Mahābhārata o els Panchǎtantra , inclou narracions pròpies de la contística índia “El mercader i el geni”, iraniana “Qamar al-Zamān i la princesa Budūr”, de l’antic Egipte i, bé que en menor quantia, grega i hebrea conte de Šamasp i Šansah El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l’acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen des d’històries del rei Salomó, dels reis de l’antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d’Alexandre el Gran fins a les…
Capital de la Cultura Catalana
Inauguració dels actes a Amposta com a Capital de la Cultura Catalana l’any 2006
© Ajuntament d’Amposta
Iniciativa civicocultural destinada a potenciar la projecció de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un programa d’activitats dutes a terme a la ciutat que rep aquesta designació al llarg d’un any.
Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona 2012, Ripoll…