Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
premis Laureus
Esport general
Conjunt de premis atorgats a esportistes per conceptes diversos.
Foren instituïts l’any 2000 amb l’objectiu d’impulsar la dimensió educativa i els valors de l’esport Promogut per un patronat, compta amb el patrocini de diverses empreses internacionals La seu és a Londres Atorga un premi al millor esportista internacional de l’any en les categories masculina i femenina, a més d’altres premis en diverses categories al millor equip de l’any, a la millor trajectòria esportiva, al millor assoliment esportiu de l’any, etc L' Acadèmia Laureus , formada per 40 esportistes d’elit 46 a partir del 2007 de totes les disciplines, decideix en segona votació els…
Ars Electronica
Organització cultural de Linz (Àustria) fundada el 1979.
Disposa de l’Ars Electronica Center, que és un museu i espai multimèdia d’investigacio artística f uturelab , i des dels seus inicis convoca els prestigiosos premis Ars Electronica i anualment acull un festival d’art, tecnologia i societat, pioner en la creació digital Les categories en les quals es lliuren els premis són l’animació, els mitjans interactius, l’art jove, la música digital i internet Com a centre, és pioner en la creació d’un model híbrid entre el museu i el centre d’investigació L’eix dels seus projectes és la complexitat de la tecnologia, relacionada amb els aspectes socials…
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…
,
Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz
Atles lingüístic dirigit pels professors suïssos J. Jud i K. Jabert (8 volums, 1928-40; un volum etnogràfic, 1943).
Representa, respecte a l’ Atlas linguistique de la France , de Gilliéron, un notable progrés els exploradors són lingüistes especialitzats Scheuermeier, Rohlfs, ML Wagner, la selecció de localitats es basa en criteris historicogeogràfics, els mots són agrupats per conceptes i la cultura material és incorporada a la cartografia lingüística
llibre de la Saviesa
Llibre deuterocanònic de l’Antic Testament, un dels anomenats llibres sapiencials, d’autor desconegut, escrit en grec, vers l’any 50 aC, per als jueus d’Alexandria que vivien sota l’amenaça contínua d’ésser seduïts pel paganisme egipci.
Titulat Llibre de la Saviesa de Salomó Σοφία Σαλωμῶνος, aquesta atribució és sols una ficció retòrica El seu tema central és el d’una invitació a cercar la justícia, la voluntat divina i la saviesa —conceptes mútuament equivalents— sota l’estímul d’una immortalitat benaurada Palesa l’influx del pensament hellenístic, bé que incorporant-lo en el marc específicament judaic d’una interpretació de la història a la llum de la fe d’Israel
Èdip rei
Tragèdia de Sòfocles, representada abans del 425 aC, prototip de l’obra tràgica.
A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles…
escola de Würzburg
Psicologia
Escola psicològica, amb seu a la Universitat de Würzburg, que a la darreria del segle XIX i el primer decenni del segle XX representà una línia de pensament d’una gran influència en els camps psicològic i filosòfic.
Fou fundada per O Külpe, i tingué representants com A Mayer, J Orth, K Marbe, N Ach i K Bühler, entre d’altres Segons aquesta escola —centrada en l’estudi dels processos del pensament—, aquests són donats per activitats mentals complexes, i no per simples sensacions i imatges psicologia mecanicista i associacionista A partir d’ací Külpe introduí el concepte de Bewusstseinslage ‘estat de consciència’, que implica la convicció que la consciència té un contingut que hom pot estudiar mitjançant l’experimentació altres conceptes importants foren els de Vorstellung ‘representació’,…
Repartiment de Mallorca
Història
Repartiment de cases i terres de l’illa de Mallorca fet arran de la conquesta.
És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l’escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d’acords del 1230, i continua amb d’altres fins el 1273 És guardat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona i n'hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l’Arxiu Històric És un text del més gran interès per al coneixement de l’illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep MQuadrado ja l’havia fet…
Codi de Consum de Catalunya
Dret
Conjunt de normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum.
Les normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores es descriuen en la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya, a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum d’acord amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i adapta la seva normativa a les exigències de les directives de la Unió Europea La regulació es divideix en tres llibres, el primer dedicat a disposicions generals el segon, als aspectes relatius a les relacions de consum, i el tercer a la disciplina de…
Castilla y Cataluña en el debate cultural 1714-1939
Historiografia catalana
Obra escrita per Host Hina (Oldenburg 1941), professor de filologia i literatura de la Universitat de Friburg, i publicada a Barcelona l’any 1986.
La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una…