Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ducat de Montefeltro
Història
Antiga regió històrica d’Itàlia, emmarcada en els actuals territoris de la Romanya, les Marques i la república de San Marino, que donà nom, a partir del s XII, a un llinatge noble italià de tradició gibel·lina.
Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves possessions Gubio 1388 i…
Trivulzio
Llinatge noble milanès que apareix documentat al s XI i que donà diversos prelats i cardenals a l’Església i molts polítics i militars distingits en les guerres francoitalianes.
A l’època medieval foren principalment gibellins, i després, en general, enemics dels Visconti Capitanejaren la república ambrosiana, bé que l’abandonaren per seguir el duc sforzesc Francesc I Així, els germans Ambrogio i Erasmo Trivulzio mort el 1459, el darrer dels quals fou condottiere i mariscal general El llinatge es dividí en diverses línies De la línia de Casteltidone , extingida el 1549, cal esmentar Giacomello Trivulzio , que fou un dels negociadors de la pau de Lodi 1454 De la línia de Borgomanero , Antonio Trivulzio mort el 1509, que fou cardenal Teodoro Trivulzio mort…
Ávalos
Militar
Família d’origen castellà que s’establí a Nàpols a mitjan segle XV, on esdevingué, per la seva fortuna i els càrrecs polítics i militars que ocuparen els seus membres, una de les més importants a la Itàlia del segle XVI.
Ja en possessió del marquesat de Pescara i del comtat de Loreto, heretats dels Aquino, obtingué el 1496 el marquesat del Vasto i, més tard, els principats de Montesarchio 1529, Francavilla 1540, Isèrnia 1644 i Troia Durant dos segles els fou vinculat el càrrec de gran camarlenc del regne de Nàpols Destacaren entre els seus membres Rodrigo o Ruy López de Ávalos 1357‒1428 comte de Ribadeo i conestable de Castella, desterrat per Joan II de Castella i establert a València els seus fills Alfonso de Ávalos , que destacà com a brillant condottiere , i Enyego d’Àvalos o Íñigo de…
Farnese
Llinatge noble italià originari del castell de Farnese (Laci), que posseí, l’estirp coneguda del qual és Pietro Farnese, senyor de Farnese, comte d’Orvieto (1100) i comanador de la cavalleria pontifícia.
Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…
Barbiano di Belgioioso
Família feudal milanesa originària de la Romanya, la filiació de la qual es remunta al condottiere
Alidosio, comte de Cuneo, pare del famós capità Alberico da Barbiano, comte de Cuneo, mort el 1365.
Obtingueren del papa el comtat de Lugo 1411, i del duc de Milà el comtat de Belgioioso 1431, nom que uniren al cognom propi Foren patricis de Milà des del 1456 i prínceps del Sacre Imperi amb la denominació de Barbiano di Belgioioso des del 1769 Per raó del matrimoni 1757 del príncep Alberico Barbiano di Belgioioso amb Anna Ricciarda d’Este, hereva dels marquesos de San Martino, llurs descendents foren autoritzats 1775 pel duc de Mòdena a portar el cognom i el títol de prínceps Barbiano di Belgioioso-Este