Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
baronia de Favara
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Guillem Ramon de Montcada, comte de Caltanissetta, per confiscació als Chiaramonte.
Li fou confiscada el 1397 per traïdoria, i fou lliurada 1398 a Emili de Perapertusa Passà als De Marinis, i el 1559 fou elevada a marquesat, que passà als Pignatelli, ducs de Monteleone
baronia de Purroi
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Luna, barons d’Illueca i Gotor.
El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna y Celdrán i el 1609 fou concedida a Juan de Chávarri i Larrain Passà als Albizu, als Bonfill el 1673, per adjudicació, als Molina, als Zamora, als Dara, als Franquet, als Sirera i als Pérez
marquesat de Tortorici
Història
Títol senyorial concedit per Felip III de Castella, a Sicília, el 1609, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii.
Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597 Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou…
Merck KGaA
Farmàcia
Empresa química i farmacèutica alemanya amb seu a Darmstadt (Hessen).
Té l’origen en l’adquisició el 1668 d’una apotecaria a la ciutat per part de Friedrich Jacob Merck Un dels seus descendents, Heinrich Emanuel Merck, isolà i identificà els alcaloides al seu laboratori, i el 1827 n'inicià la producció a l’engròs, a partir de la qual impulsà un negoci de preparats i de medicaments, especialment des del 1890 Entre els productes que manufacturà i comercialitzà amb més èxit cal esmentar la morfina i, més tard, la cocaïna i els preparats vitamínics Fins els anys vint, la direcció de l’empresa estigué sempre vinculada a la família Merck El 1891 establí…
Peters
Música
Societat editora alemanya de música.
Té l’origen en el Bureau de Musique fundat el 1800 a Leipzig per Franz Anton Hoffmeister i Ambrosius Kühnel L’empresa, però, nasqué pròpiament el 1814, any en què fou adquirida per Carl Friedrich Peters, el qual li donà el nom El 1854 passà a mans de Carl Gotthelf Böhme, i tingué un paper crucial en el redescobriment i la difusió de l’obra de JS Bach Mort Böhme, el nou propietari 1860, Julius Friedländer, introduí millores tècniques en el procés d’impressió El seu soci Max Abraham -des del 1880 propietari únic- li donà una projecció internacional Abraham aconseguí l’exclusiva de totes les…
baronia de Francofonte
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia.
Passà als Acuña i als Montcada El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de la setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña
baronia de Vallespinosa
Història
Títol concedit el 1656 al noble del Principat Miquel de Ramon i de Milsocors, senyor de Subirats, comissari general de la cavalleria, sembla que després d’haver estat confiscada la senyoria de Vallespinosa a Josep de Margarit i de Biure
.
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
Comissió de la Dignitat

Cartell de la Comissió de la Dignitat reclamant els Papers de Salamanca
Història
Organització creada el gener del 2002 a Catalunya per la societat civil amb la finalitat d’impulsar, vehicular i difondre la reclamació dels anomenats Papers de Salamanca, requisats per les autoritats franquistes a la Generalitat republicana i a ciutadans particulars.
Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…