Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Zaj
Grup d’artistes.
Fou fundat el 21 de novembre de 1964 a Madrid per Ramón Barce , Juan Hidalgo i Walter Marchetti El 1967 s’hi afegí Esther Ferrer , i es dissolgué el 1996 El grup, estretament lligat al treball de Duchamp i Cage i al budisme zen, connectava internacionalment amb el moviment Fluxus Realitzà una intensa activitat concerts, festivals, accions, publicacions, mail art i material de difusió Puntualment, hi collaboraren altres artistes per a manifestacions concretes En 1965-66 se celebraren tres festivals Zaj, dos a Madrid i un a Barcelona A partir del 1972, arran de la participació en…
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els segles V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en…
Qhapaq Ñan

Vista d'un camí del Qhapaq Ñan
© Projecte Qhapaq Ñan
Història
Sistema de vies de l'imperi inca de 30.000 km que recorria la serralada dels Andes.
És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la…
Euromed
Tren d’alta velocitat adaptat a la via de la xarxa general de RENFE.
Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies R16, una estació a l’Aldea Baix Ebre, en principi de caràcter provisional Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa Altres empreses que participaren…
pla Rovira i Trias
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte
— al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.
El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,
Lliga Regionalista
Partit polític
Partit catalanista fundat el 25 d’abril de 1901 que fou majoritari en la dreta catalana fins el 1936 i predominant en la vida política de Catalunya entre el 1914 i el 1923. Aglutinà els sectors conservadors regionalistes i catòlics, sota el lideratge social de la burgesia industrial i dels propietaris agraris, amb una àmplia presència entre professionals liberals, comerciants i classes mitjanes i un rellevant suport del clergat. El 1933 es reorganitzà i adoptà el nom de Lliga Catalana.
Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d’Esquerres Catalanes.
Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…