Resultats de la cerca

Fundat el 1951 com a secció de l’Esport Ciclista Mataró, el 1992 adoptà la denominació actual Jugà en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal en cinc períodes diferents i la mateixa temporada del seu debut a la primera divisió espanyola, la 1966-67, conquerí la Copa d’Espanya La temporada 1967-68 s’adjudicà el Campionat de Catalunya i la Lliga espanyola i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa No guanyà cap més títol fins al cap de 41 anys, l’any 2009, que conquerí la Copa de la CERS, pocs dies després de baixar de l’OK Lliga a la primera divisió Aquest títol li permeté…

Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà Vicenza, fet que…

Els seus fills, en lluita contra els bizantins, conqueriren el sud d’Itàlia i Sicília Guillem d’Hauteville , dit Braç de Ferro mort el 1046, conquerí la Pulla el 1042 i en fou el primer comte El seu germà Robert d’Hauteville , dit Guiscardo mort el 1085, quart comte, conquerí Calàbria, Messina, Tàrent, Bari, Salern, Benevent, Amalfi i Durazzo i el 1059 esdevingué primer duc de Pulla i Calàbria Fills seus foren Mafalda de Pulla-Calàbria i Boemond I d'Antioquia , príncep de Tàrent, que fundà el principat d'Antioquia Altres fills de Tancred foren Jofre d’Hauteville mort el 1063, que formà la…

La denominació de marquesat li fou donada pel fet d’haver estat en territori de marca i haver pres 1148 el títol de marquès de Tortosa , el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que la conquerí

En fou el primer sobirà Kujulakasa ~10-~90, que atacà els parts i conquerí Kabul, Kāpiça ~50 i Gāndhāra ~65 El seu fill Vimakathpisa estengué els seus dominis fins al Panjab i entrà en contacte amb Roma i la Xina El més gran sobirà de la dinastia fou Kanishka

Alemanya fou el país que conquerí un major nombre de medalles, amb un total de 29, seguida de Noruega, amb 25, i Rússia, amb 18 Els esquiadors més destacats dels Jocs foren el noruec Bjoern Daehlie i la russa Larissa Lazutina, que aconseguiren tres medalles d’or cadascun en les proves d’esquí de fons

Fundat el 1929, fou un dels primers clubs d’hoquei sobre patins de Catalunya legalment organitzats L’any 1930 guanyà el primer Campionat de Catalunya i durant aquesta dècada en conquerí cinc més A les seves files hi jugaren els germans Joan i Tomàs Clascà i Mariano Masiques, pioners d’aquest esport Desaparegué després de la Guerra Civil

En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya

Fou fundat el 1968 amb el nom de Club Hoquei Patí Blanes i la temporada 1980-81 assolí l’ascens a la primera divisió Pujà per primera vegada a la divisió d’honor el 1989 i tornà a fer-ho les temporades 1992-93 i 1998-99 El 2001 arribà l’èxit més important de l’entitat, quan guanyà la Copa del Rei, i el 2004 posà en marxa la Blanes Golden Club, un torneig internacional de seleccions que conquerí dues vegades 2006, 2007