Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Estudis Universitaris Catalans
Educació i entitats culturals i cíviques
Historiografia catalana
Ensenyament de tipus universitari iniciat el 16 d’octubre de 1903 com una de les conseqüències del Primer Congrés Universitari Català.
En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…
,
batalla de Jutlàndia
Història
Militar
Batalla naval lliurada entre les esquadres britànica (almirall Jellicoe) i alemanya (almirall Von Scheer), els dies 31 de maig i 1 de juny de 1916, en aigües situades a l’oest del pas de Skagerrak.
Fou el combat naval més important de la Primera Guerra Mundial, tant pel nombre d’unitats que hi participaren com per les conseqüències estratègiques, puix que l’esquadra alemanya hagué de tornar als seus ports, on romangué blocada fins al final de la guerra
Blocatge Continental
Història
Conjunt de mesures preses per Napoleó I per tal de tancar al Regne Unit tots els ports del continent.
El decret de Berlín del 1806 prohibia tot comerç o correspondència amb les illes Britàniques La Gran Bretanya compensà la pèrdua del mercat europeu intensificant el seu comerç amb les colònies espanyoles d’Amèrica Europa patí les conseqüències del blocatge, reflectides en una baixa del comerç colonial
Camí Neocatecumenal
Institució catòlica creada l’any 1964 a Madrid per Kiko Argüello i Carmen Hernández, als quals posteriorment es va afegir el sacerdot Mario Pezzi.
Es presenta com un itinerari d’iniciació cristiana Els prop d’un milió de seguidors que té, repartits en més de cent països dels cinc continents, tracten de viure en petites comunitats les conseqüències del seu baptisme Aquest neocatecumenat es divideix en diverses etapes, a imatge del catecumenat de l’Església primitiva, dins de l’estructura parroquial i en comunió amb el bisbe
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni
Projecte d’avaluació de la condició actual i les tendències de futur dels ecosistemes del món, realitzat per un equip de més de 2 000 autors i revisors de tot el món, entre el 2001 i el 2005, sota els auspicis de les Nacions Unides.
Els resultats es publicaren en quatre volums, i també són disponibles per internet A diferència de plantejaments anteriors, el projecte se centra en la relació entre els ecosistemes i el benestar humà i, en particular, en el concepte de servei dels ecosistemes Analitza les conseqüències que els canvis esdevinguts en els ecosistemes tenen per als humans i estableix les bases científiques per a identificar les accions necessàries per a millorar la conservació i l’ús sostenible dels ecosistemes
Aproximació a la història del País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Joan Reglà i Campistol, editada a València el 1968.
Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans que aparegués…
Gran Depressió

Gent a les portes d'una oficina de Nova Yoirk del American Union Bank
© The University of North Carolina at Chapel Hill
Economia
Nom amb què es coneix el període de recessió més controvertit de l’economia mundial contemporània.
Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial
república de Weimar
Història
Període de la història d’Alemanya que va del novembre del 1918 al gener del 1933.
El règim republicà, sorgit de l' assemblea de Weimar , patí d’una gran inestabilitat política 19 governs i hagué d’afrontar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial reparacions de guerra i ocupació de la conca del Ruhr per part de França i de la crisi econòmica mundial del 1929, així com la insurrecció espartaquista del 1919 i els cops d’estat de l’extrema dreta el de Kapp-Luttwitz el 1920 i el de Hitler-Ludendorff el 1923 No pogué impedir, però, la radicalització del país i l’ascens de Hitler al poder 1933, que significà la fi de la república Alemanya, la història
Societat Wagner
Música
Entitat creada a Barcelona el 1874 amb la finalitat de fer conèixer les obres de R. Wagner.
Nascuda en l’àmbit de la revista "La España Musical", on Felip Pedrell havia publicat diversos articles de divulgació wagneriana, la societat entrà en contacte epistolar amb el compositor, que n’acceptà la presidència honorària Durant els mesos de març a juny del 1874 mantingué una aferrissada polèmica amb personalitats contràries a l’estètica wagneriana Aquesta polèmica tingué conseqüències més enllà del territori català quan començà a intervenir-hi el compositor madrileny Francisco Asenjo Barbieri El president de l’entitat fou Josep Pujol i Fernández Bibliografia Complement bibliogràfic…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina