Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Appendix Probi
Apèndix del tractat gramatical del Pseudo-Probus en el qual l’autor transcriu una llista de formes llatines que hom escrivia incorrectament o bé considerava vulgars.
L’autor les esmena, però no sempre d’acord amb les regles clàssiques i algunes de les esmenes poden identificar-se amb formes pertanyents a la llatinitat cristiana africana o visigòtica Hom el considerava dels s III-IV, bé que la crítica més moderna el data posterior al 568 És un gran instrument de treball per al coneixement i l’estudi del llatí vulgar
Club Català
Política
Entitat política nacionalista, fundada a Barcelona el 1933 com a escissió de Palestra.
Considerava inseparables l’ideal nacionalista i la causa obrera revolucionària Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa el 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat
Gerió
Mitologia
Gegant mític grec de tres caps i tres cossos.
Hom el considerava fill de Crisàor i Callírroe Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia Hèracles, que també matà el seu bover Euritió i el seu gos de dos caps Ortre, el matà i li arrabassà el ramat de bous
Sant Benet de Lleida
Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert el 1592, a Lleida (Segrià).
Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672
Tíndar
Mitologia
Rei llegendari d’Esparta.
En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides
Pseudo-Longí
Nom amb què és conegut l’autor del tractat filosòfic Del sublim, falsament atribuït a Cassi Longí.
Sembla haver estat un mestre de retòrica d’origen grec, i el seu propòsit principal sembla que és de prendre partit en la disputa entre les dues concepcions de la retòrica la que en feia una ciència i la que la considerava com un art i, per això mateix, com una activitat creadora l’autor es decanta per aquesta segona concepció
Catalunya Social
Setmanari
Setmanari publicat a Barcelona (1922-36) amb un tiratge de dos mil exemplars.
Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep MLlovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres
La ciutat de Déu
Obra de sant Agustí escrita entre el 412 i el 426.
En els 10 primers llibres refuta les acusacions dels pagans, i en els 12 restants elabora una concepció filosoficoteològica de la història universal que inspirà diferents utopies R Bacon, Campanella, Thomas More i també el teocratisme polític medieval, bé que no massa correctament, perquè Agustí subordinava els fins de l’Estat als de l’Església, però considerava la “ciutat de Déu” com a eminentment espiritual i compatible amb qualsevol organització civil
Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional
Política
Grup polític independentista i socialista sorgit al Principat de Catalunya pel gener del 1979.
De primer es formà com una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat més tard fou un moviment aglutinador de collectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme leninisme, que tingué figures independents com Fèlix Cucurull o Lluís MXirinacs D’estructura assembleària i contrari a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual considerava completament insuficient, fou sempre minoritari i s’autodissolgué el 1982
Societat per a l’estudi del llenguatge poètic
Literatura
Societat fundada el 1916 a Peterburg que reuní investigadors del llenguatge en general, deixebles de Badouin de Courtenay (L. Jakubinskij) i estudiosos del llenguatge poètic especialment (V. Šklovskij, B. Eigenbaum, J. Tin’anov, B. Tomačevskij, O. Brik).
Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina