Resultats de la cerca

L’estratotip és a Pliensbach Alemanya Alguns autors el consideren un superestatge, i el divideixen en Carixià Pliensbaquià inferior i en Domerià Pliensbaquià superior

Es defineixen com “un movimiento proletario que combate por el fin de la explotación del hombre por el hombre” No es consideren ni marxistes ni comunistes

És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga

L’autor, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf 285-247 aC, pretén d’explicar l’origen de la versió grega dels Setanta Ultra recollir la llegenda de la traducció que efectuaren els setanta-dos savis jueus, inclou entusiastes elogis de la llei jueva i de la seva saviesa per demostrar la seva superioritat sobre la cultura hellenística Pot ésser datada aproximadament l’any 140 aC, bé que alguns autors la consideren del segle I dC

Sara, que era estèril, la donà per concubina a Abraham per tal que tingués descendència el fill d’Agar fou Ismael Quan, més endavant, la mateixa Sara tingué un fill, Isaac, temé que Ismael no fos l’hereu i persuadí Abraham que expulsés Agar i el seu fill, a qui els àrabs consideren llur avantpassat Pau, en l' Epístola als Gàlates , creà una allegoria referent a les dues aliances, la vella i la nova, i utilitzà Agar com a símbol de la primera, la de la servitud de la llei Antic Testament

Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal

Des del 1993 diversos lingüistes s’han ocupat d’aplegar dades sobre les llengües de cadascuna de les cinc àrees establertes —Europa, nord-est d’Àsia, Àsia i el Pacífic, Àfrica i Amèrica aquest darrer apartat es troba encara en preparació— i de valorar si corren perill de ser substituïdes i en quina mesura Segons aquest document, només 45 de les 94 llengües europees considerades són fora de perill, mentre que les altres es troben amenaçades en major o menor grau, o ja s’han extingit El català és inclòs dins del grup de llengües que no es consideren amenaçades

Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983…

D’origen molt discutit, mentre que alguns sostenen que el seu culte és antiquíssim i que no fou important, d’altres el consideren procedent de Grècia, com sembla indicar la connexió del seu nom amb el grec Ἑστία/ * ἑστία Venerada públicament en el temple circular aedes Vestae del fòrum com a Vesta publica populi romani , s’encarregaven del seu ritual les verges sacerdotesses anomenades vestal Invocada en el cas de calamitats ciutadanes, li foren consagrades unes festes, les Vestalia , que se celebraven anualment del 7 al 15 de juny August li dedicà un nou temple al Palatí 12 aC…

És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent, que consideren aquest diccionari com un graó vers una història general de l’Església catalana, projecte nascut al Primer Congrés d’Història de l’Església Catalana 1993 Té més de 400 entrades i hi han collaborat més de 200 persones Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s’han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona, Tortosa i Vic, de la de Barcelona i de la d’Elna-Perpinyà…