Resultats de la cerca

Fou escrita cap al 1779-80 Els personatges principals del drama són Franz i Karl Moor, fills d’un vell terratinent Karl esdevé cap d’una banda de lladres, però és Franz el veritable malfactor que Schiller contraposa a Karl, el proscrit que es rebella contra les injustícies L’obra és important per la densitat de les escenes episòdiques on són exposades la protesta de l’autor contra l’estructura feudal del seu país i les motivacions psicològiques dels personatges, i també pel llenguatge escènic, vinculat al Sturm und Drang, però amb més implicacions polítiques Estrenada a Mannheim…

Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a…

Ambdós protocontinents es fragmentaren a partir del supercontinent anomenat Pangea , que agrupava, durant el Paleozoic inferior, la totalitat de l’escorça continental de la Terra La Lauràsia era formada per l’Amèrica del Nord, Grenlàndia i Euràsia, excloent-hi l’Índia Segons les teories de la deriva dels continents i de tectònica de plaques, aquests grans fragments s’han anat separant fins a atènyer la posició actual

Si bé aquests escrits no semblen ésser anteriors a la dinastia XXI, els especialistes daten el text cap a la fi del període ramsèssida dinastia XX, en contra d’hipòtesis precedents que el situaven entre les dinasties XXII i XXVI Aquest text pertany al gènere sapiencial, de tradició en el món faraònic Màximes de Ptahhotep, del Regne Antic Instrucció d’Ammenemes I, etc i és una composició rimada, dividida en trenta capítols o cases L’autor hi contraposa l’home exaltat a l’individu tranquil, la qual cosa li permet criticar la falsedat, la còlera, etc, i lloar, en canvi, la…

Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de construir…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Joaquim Muntañola GUIÓ José María Ricarte, Francesc Pérez-Dolz, Antonio Isasi-Isasmendi, JMFont Espina FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eatmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Àngels Grau, Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Joan Capri Baldiri, Alícia Tomàs, Pilar Velázquez, Carles Saldaña Alady , Maria Matilde Almendros, Luis Ciges, Montserrat Julió, Joan Fernández, Ángel Álvarez ESTRENA Barcelona, 12071968, Madrid, 07081972 Sinopsi Baldiri, un pagès de la…

Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major , sobre la…

El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la…