Resultats de la cerca

La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves com Josep…

Es mostrava crític amb Bandera Roja i el Partido Comunista de España Marxista-Leninista Edità Contracorriente

El darrer volum aparegué el 1880 Fou represa 1954 per la Real Academia Española, amb rigor crític i tendència als escrits històrics Abans hom havia publicat una Nueva Biblioteca de Autores Españoles 1905-29

Actua també com a Corriente Neotrotskista Crític amb les diverses branques de la IV Internacional considerades centristes, es proposa construir la V Internacional Edita Vanguardia Comunista i, com a Corriente Neotrotskista, La Crisis de la Supertransición

Escrita en castellà, fou l’òrgan de difusió del Barcelona Boxing Club, entitat dirigida per Ramon Larruy Periòdic independent i amb esperit crític, oferia ressenyes dels combats de Barcelona i de l’estranger Alguns dels seus redactors foren R Larruy, L Arnal i Swing

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…

Fou establerta a París per Alexandre Bernheim 1863 i continuada pels seus fills Josse i Gaston Bernheim-Jeune el 1900 Sota la direcció del crític Félix Fénéon, la galeria ajudà a donar a conèixer les grans figures de l’art del començament del s XX Van Gogh, Cézanne, els nabís, els fauves, els futuristes, etc

Les seves notes diferencials procedien dels plantejaments que possibilitaren el corrent Crònica de la Realitat Fou important el paper que hi tingué el crític Tomàs Llorens Hi collaboraren, amb l’Equip Crònica, Martí Quinto, Juan Antonio Toledo, Marí, Josep Maria Gorris, etc Empraren la ironia, els contrasts significatius i imatges aparentment estereotipades, unint al realisme la imaginació satírica

Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figuraven Giulio Carlo Argan, Jean Cassou, Alexandre Cirici, Ángel Crespo, Romualdo Brughetti, Joan Josep Estellés, Tomàs Llorens, Bruno Zevi, Werner Haftmann i altres especialistes Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres