Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Quanta cura
Encíclica de Pius IX (1864) escrita per acompanyar la publicació Syllabus
.
Societat Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Entitat creada el 1969 a Castelló de la Plana, amb l’objectiu de publicar textos catalans antics, continuant la tasca d’altres iniciatives anteriors, com l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc…
Acció Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Societat bibliogràfica creada el 1920 per iniciativa del marquès de Malferit i d’un bon nombre d’estudiosos i bibliòfils, amb l’objectiu de publicar obres destacades de la història i de la cultura valencianes.
Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc Antoni Orellana…
Abissag
Noia de Šūnēm que tingué cura de David quan era vell.
Més tard, un fill d’aquest, Adoniyyà, la prengué per muller Famosa per la seva bellesa, el nom de sulamita ‘natural de Šūnēm’ passà a significar ‘bellíssima’
Escola de Randa
Estudi lul·lià.
Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cella contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa posteriorment dit de Cura , al cim del puig de Randa , després del fracàs de la fundació de Miramar En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà 1449-60 El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament…
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Desenvolupament enciclopèdic Els més antics daten del s X, però foren abundants durant els s XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un…
UNE
Sigla d’Una Norma Española, cos de normes dictades per l’Instituto Nacional de Racionalización del Trabajo, que actua amb personalitat pròpia dins el Patronato Juan de la Cierva del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
El mateix Instituto Nacional de Racionalización del Trabajo té cura de l’edició i de la divulgació de les noves normes
Fòrum Cristianisme i Món d’avui
Reunió anual de dos dies convocada per un grup de cristians valencians, que segueix la inspiració i les pautes del Fòrum Home i Evangeli de Catalunya.
La llengua oficial és el català i hom té molta cura de les celebracions litúrgiques Se celebra sense interrupció des del 1989
Editorial Barcino
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1924 per Josep M. de Casacuberta i Roger, que la dirigí fins el 1985.
Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el Llibre del consolat de mar a …
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina