Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Curial
Literatura catalana
Protagonista masculí de la novel·la cavalleresca del segle XV Curial e Güelfa.
Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama El camí d’ascensió social a través de la cavalleria duu Curial a…
Moscòvia
Història
Nom donat, fins al segle XVII, a la regió històrica on es desenvolupà el gran ducat o gran principat de Moscou (segle XIV) i, més tard, l’Estat rus.
A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel A partir de llavors Moscou constituí una unitat política Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes la de la Bàltica vall del Dvina, la de Sibèria vall del Volga i la de la mar Negra vall del Don La seva pobresa la salvà de la conquesta…
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,
Partit Liberal
Partit polític
Partit que tingué un procés de formació llarg i complex, que s’inicià a l’octubre de 1875 i conclogué al maig de 1880 amb la fundació del Partit Liberal Fusionista.
La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…