Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
congrés de Verona
Història
Darrer congrés de les potències de la Santa Aliança, celebrat a Verona de l’octubre al desembre del 1822.
Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles
la Venjança Catalana
Història
Nom amb el qual és coneguda la represàlia per l’assassinat de Roger de Flor, duta a terme pels almogàvers a Grècia (1305).
Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s XX El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèllica catalana com durant la Guerra Gran, en 1793-95 Antonio García Gutiérrez escriví un drama Venganza catalana , 1864 que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials…
Treball
Periodisme
Periòdic quinzenal i després setmanal publicat a Barcelona de l’1 de gener al 13 de desembre de 1930, continuador de L’Andreuenc
.
Era l’òrgan oficiós del Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball N'era el director PCardona i Nabés, i, més tard, ABernadó hi collaboraren JArquer, DDMontserrat, EGranier i Barrera, MSerra i Moret, JMiratvilles, etc Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalanobalear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el…
Lliga Aquea
Història
Confederació de ciutats de l’Acaia, estructurada definitivament vers el 280 aC.
Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la…
Club Tennis Andrés Gimeno
Tennis
Club de tennis de Castelldefels.
Fou fundat el 1974 per un grup d’amics, entre els quals hi havia l’exjugador de tennis Andrés Gimeno, guanyador d’un títol de Roland Garros, que donà nom a l’entitat Amb 17 pistes de tennis que aviat s’ampliaren a 25, el club passà a ser un dels més ben dotats en nombre de pistes, només per darrere del Reial Club de Polo de Barcelona El 1989 fou pioner en la construcció d’una pista de pàdel, a la qual posteriorment se’n sumaren quatre més Les seves installacions han acollit esdeveniments importants, com la Copa de la Reina de tennis competició antecessora de la Copa Federació, el 1986, la Nec…
Federació Anarquista Ibèrica
Cartell de la Federació Anarquista Ibèrica, realitzat per Carles Fontserè i Carrió durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39
© Arxiu Fototeca.cat
Organització que volgué reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica, constituïda clandestinament pel juliol del 1927 al Saler, València.
Fou el producte d’una iniciativa del Segon Congrés de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França Marsella, maig del 1926, i de bon principi agrupà, a part aquesta federació, la Federació Nacional de Grups Anarquistes d’Espanya i la União Anarquista Portuguesa Es proposà d’assegurar el contingut àcrata de la CNT mitjançant la creació de comitès amb participació mixta de membres de la FAI i de la CNT, especialment Comitès Propresos i Comitès de Defensa Confederal també es proposà d’allunyar la CNT de qualsevol intelligència amb els grups polítics republicans Tanmateix, sota…
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Història
Nom donat a una sèrie de congressos celebrats des del 1908 a diverses poblacions de l’antiga corona catalanoaragonesa amb la finalitat de promoure i publicar estudis històrics, polítics, socioeconòmics i culturals referents als països de la corona catalanoaragonesa.
Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània…
Conxa
Literatura catalana
Protagonista de Pedra de tartera, novel·la de Maria Barbal.
La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen, després gràcies…
Pariatge
Història
Organització de defensa marítima de les ciutats i viles del litoral dels Països Catalans durant la baixa edat mitjana, encarregada, amb el concurs d’alguns vaixells armats, de netejar de corsaris sarraïns o cristians les mars catalanes.
Les despeses de manutenció d’aquests vaixells foren sufragades mitjançant un impost especial, anomenat dret del pariatge, que des de la seva configuració definitiva, a la darreria del s XIV, gravava les mercaderies, tant d’autòctons com d’estrangers, que entraven i sortien per mar, els vaixells i llur personal amb taxes que oscillaven entre l’1,6% i el 2% El Pariatge no era una organització permanent, es convocava quan hi havia un augment de les activitats corsàries a les mars catalanes i aleshores solia durar tres anys La corona no hi representava altre paper que el de promoure o d’…
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…