Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Chen
Residència de la família imperial xinesa Chen a Canton, la Xina
© B. Llebaria
Història
Dinastia imperial xinesa, una de les que dominà el sud de la Xina en l’època de la primera divisió de l’imperi (557-589).
Fou fundada pel general Chen Baxian, que deposà el darrer emperador de la dinastia Liang El seu domini efectiu es limità a la vall inferior del Iang-Tsé Fou reduïda per la dinastia unificadora Sui
concili d’Efes
Tercer concili ecumènic, celebrat a Efes l’any 431.
Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu
república Romana
Història
Règim establert a Roma del 9 de febrer al 4 de juliol de 1849, arran de la revolució produïda a la ciutat (novembre del 1848) i de la fugida subsegüent del papa Pius IX.
El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern
Ashikaga
Història
Família noble japonesa a la qual estigué vinculat el shōgunat del 1338 al 1573.
Senyors de Mikawa i Kazusa, ajudaren, primerament sota el seu cap Takauji, la temptativa de restauració del poder imperial contra els shōgun Kamakura per part de Go-Daigo, del 1331 al 1336 Aquest darrer any, però, Ashikaga Takauji, irritat per les mesures centralitzadores de l’emperador, el deposà i el substituí per Kōmyō, de la branca dinàstica rival Takauji fou elevat al shōgunat el 1338 La guerra civil, que s’allargassà fins el 1392, acabà amb la derrota dels partidaris de Go-Daigo pel tercer shōgun Ashikaga, Yoshimitsu 1368-94 Des d’aquest moment els Ashikaga…
Ghica
Llinatge de boiars i prínceps romanesos d’origen albanès, establert amb Gheorghe Ghica a Moldàvia, on aquest fou ennoblit pel gospodar Basili Lupu i nomenat representant seu davant de la Sublim Porta.
Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia Jordi II 1658-59 i després 1659-60 de Valàquia D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III mort el 1777, que regnà a Moldàvia 1764-67 i a Valàquia 1768-69 allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebellaren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia Gregori III pogué tornar a Moldàvia 1474, però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà 1777 Alexandre X mort el 1862, fou…
Lancaster
Nom que prengueren els descendents del príncep Edmund d’Anglaterra, conegut també com a Edmund de Lancaster (1245-96), fill petit del rei Enric III i primer comte de Lancaster des del 1267.
Originà la dinastia homònima, la qual donà tres reis a Anglaterra i fou vençuda per la línia dels York a la guerra de les Dues Roses El primer comte de Lancaster rebé el regne de Sicília del papa Innocenci IV 1245, que havia deposat Conrad I, però Alexandre IV cancellà la concessió 1258 Durant la guerra dels Barons 1263-65 estigué exiliat a França, i amb la victòria dels reialistes rebé 1265 el comtat de Leicester conferit als Montfort 1265 i el de Derby, que ho havia estat als Ferrers 1266 per matrimoni 1269 adquirí també els comtats d’Annale i Devon, i fou regent durant l’absència a França…
Ba‘ṯ
Nom abreujat del Partit del Ressorgiment Socialista Àrab.
Fou fundat a Síria com a resultat de la fusió del Partit del Ressorgiment Àrab, creat el 1940 per Michel Aflak i Salah al-Dīn al-Biār, i del Partit Socialista Sirià, dirigit per Akram al-Hawrānī Panarabista i socialista, l’acció de Ba’ṯ s’estengué a Jordània, Líban, Líbia, Aden i l’Iraq, països en els quals fou clandestí Participà en el govern sirià 1955 i fou un dels artífexs de la creació de la RAU, que fusionava Egipte i Síria 1958, dissolta el 1961 arran del trencament amb Nasser 1959 El 1963, el Ba’ṯ protagonitzà dos cops d’estat a l’Iraq, on deposà la dictadura del Kassem,…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou…
Germans Musulmans
Història
Organització fundada a Egipte l’any 1928 pel xeic Ḥasan al-Bannā’.
Inicialment fou una organització caritativa, orientada sobretot a difondre els valors de l’islam S’estengué per tot Egipte i transmeté el seu missatge a través d’una xarxa de mesquites, que poc després es difongué fora d’Egipte Aviat es polititzà i esdevingué obertament contrària a les autoritats britàniques, i també a l’adquisició de terres del moviment sionista , motiu pel qual cap a la segona meitat dels anys trenta creà una facció armada clandestina, partidària del gihad , a desgrat de la inclinació pacífica del fundador A causa de la intensificació dels atemptats i del gran ressò…