Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
ducat d’El Infantado
Història
Títol concedit a Castella el 1475 al ric home Diego Hurtado de Mendoza i de Figueroa (mort el 1479), marquès de Santillana, d’Agüero i de Campoo i comte del Real de Manzanares.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1520 al seu net i tercer duc, Diego Hurtado de Mendoza y de Luna mort el 1531 El 1633 passà als Díaz de Vivar, comtes del Cid, el 1686 als Silva, ducs de Pastrana, el 1770 als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, i a la mort 1841 del tretzè duc, Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y de Salm-Salm , als Arteaga, marquesos de Valmediano i d’Ariza
la Santa Cinta
Capella de la Santa Cinta , construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa
© Fototeca.cat
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta
Puzzle
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 92 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arc Interprod Ricardo Albarrán, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron FOTOGRAFIA Hans Burmann Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Jordi Doncos SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Patxi Andión Pedro, Antonio Banderas Andrés, Carme Elias Julia, Héctor Alterio Luis, Joan Miralles Diego, Josep Minguell germà de Diego, Mercè Camins l’esposa d’Andrés, Rosa Novell filla de don Ramón, Carles Lucena pare de Diego, Marta Molins Tina, Muntsa Alcañiz l’esposa de Pedro,…
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
El amor brujo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 103 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films RB Barcelona per a Exclusivas Floralva ARGUMENT I REFERENT LITERARI L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra GUIÓ José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, FRovira Beleta FOTOGRAFIA Gabor Pogani Eastmancolor, Techniscope MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Versió lliure de l’obra de M de Falla i GMartínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter SO ACárdenas INTERPRETACIÓ Antonio Gades Antonio, La Polaca Candela, Rafael de Córdova Diego, Morucha Lucía, Nuria Torray Soledad, José Manuel Martín Lorenzo, Fernando Sánchez…
Mendoza
Llinatge de la noblesa castellana que es consolidà econòmicament i políticament al s. XIV, amb la pujada dels Trastàmara al poder.
Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A aquesta segona línia…
batalla de Cerignola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Cerignola (Pulla, Itàlia) el 28 d’abril de 1503, decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols.
L’exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità La infanteria uns 4 500 homes era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l’artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen contra un parapet defensiu, que no assoliren de superar, i foren delmades pel foc…
Sandoval
Llinatge de rics-homes castellans que adoptaren aquest nom per la possessió de la senyoria de Sandoval, prop de Burgos.
Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV…
Levante-El Mercantil Valenciano
Periodisme
Diari publicat a València des del 15 d’abril de 1939.
Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance 30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación…
marquesat del Vasto
Història
Títol concedit, el 1496, a Íñigo de Ávalos, sobre la terra del Vasto d’Ammone (el primer marquesat del regne de Nàpols).
La grandesa d’Espanya li fou confirmada el 1762 al dotzè titular Diego de Ávalos Cal destacar entre llurs posseïdors Alfonso d'Ávalos Passà als Sanchiz, marquesos de Valderas
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina