Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
dieta d’Espira
Història
Dieta celebrada a la ciutat alemanya d’Espira diverses vegades.
La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia…
dieta d’Augsburg
Assemblea convocada el 1530 per l’emperador Carles V, aconsellat pel seu canceller erasmista Mercurino Gattinara, amb l’intent d’aconseguir una reconciliació de les esglésies reformades amb l’Església de Roma.
La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i…
dieta de Frankfurt
Història
Assemblea formada pels representants dels estats de la Confederació Germànica i que en constituïa l’òrgan de govern.
Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta
dieta de Worms
Història
Primera assemblea convocada per Carles V a Worms, el 1521.
Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg
dieta de Canfranc
Història
Assemblea celebrada el 1154 a Canfranc (Aragó), en la qual els bisbes i nobles de Bearn designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V.
Bundestag
Assemblea legislativa de la República Federal d’Alemanya fins el 1990 i de l’Alemanya unificada a partir del mateix any, elegida per un període de 4 anys per sufragi universal directe.
Elegeix el canceller primer ministre a proposta del president de la república i controla el poder executiu A la Confederació Germànica 1815-66 l’assemblea federal Bundesversammlung rebia així mateix el nom de Bundestag a la República d’Àustria també fou el nom donat al Nationalrat Des de la fi de la Segona Guerra Mundial han estat cancellers Konrad Adenauer 1949-63, Ludwig Erhard 1963-66, Kurt Georg Kiesinger 1966-69, Willy Brandt 1969-1974, Helmut Schmidt 1974-1982, Helmut Kohl 1982-98 i Gerhard Schröder 1998-2005 Des del 2005 ocupa el càrrec Angela Merkel Té 709 escons 2017
lliga d’Esmalcalda
Història
Coalició de ciutats i prínceps protestants d’Alemanya (1531), comandats per l’elector Joan de Saxònia i el landgravi Felip de Hessen, per defensar llurs idees polítiques i religioses.
Sorgí com a resposta als acords de la dieta d'Augsburg 1530 El fet que Carles V hagués de lluitar en diferents fronts diferí la solució del problema protestant, com és palès en la pau de Nuremberg 1532, per la qual l’emperador ajornava el compliment dels acords de la dieta Però després del tractat de Crépy i de la treva amb els turcs, Carles V s’enfrontà als protestants guerra d’Esmalcalda , 1546 i els derrotà a Mühlberg 1547 Aquesta victòria comportà imposicions per als vençuts, però en l’aspecte religiós i polític no fou avantatjosa per a la causa imperial
lliga de Nuremberg
Història
Acord de caràcter defensiu, signat a Nuremberg el 1538, entre l’emperador Carles V, els prínceps alemanys i les ciutats alemanyes per reaccionar contra els progressos del luteranisme als països nòrdics.
Fracassades les conferències de Frankfurt i de Ratisbona, esgotats tots els recursos pacífics i aprofitant la crisi del luteranisme per la mort del seu fundador, la lliga atacà els prínceps protestants reunits en la lliga d’Esmalcalda i els vencé a Mühlberg abril del 1547 L’emperador convocà aleshores la dieta d'Augsburg
Sonderbund
Història
Aliança establerta, el 1845, a Suïssa, entre els cantons catòlics i conservadors: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerna, Zug, Friburg i Valais, enfront del moviment radical i regenerador dels cantons protestants.
La dieta, amb majoria radical, dissolgué 1847 el Sonderbund i decretà també l’expulsió dels jesuïtes, però els cantons catòlics no se sotmeteren L’enfrontament armat es féu inevitable Les tropes liberals, menades pel general ginebrí Dufour, s’enfrontaren 1847 a les catòliques de Salis-Soglio Amb la caiguda gairebé sense resistència de Friburg, Zug i Lucerna, el Sonderbund capitulà definitivament La victòria dels liberals donà pas a la primera constitució federal de Suïssa 1848
guerra de Successió de Polònia
Història
Conflicte bèl·lic que del 1733 al 1735 enfrontà França i els seus aliats amb Àustria, Rússia i Saxònia.
A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese…