Resultats de la cerca

Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa

De gran influència arreu d'Europa, conté algun dels fonaments de la cuina catalana actual Així, gairebé tots els guisats tenen com a base  un sofregit de ceba i cansalada i  per acabar el plat, una picada feta amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques Tant els productes que hi apareixen xai, cabrit, conill, perdius, capons, etc, tots difícils d'aconseguir, com el tipus d'elaboració, evidencien que les receptes del llibre formaven part de les cuines de les cases més refinades de l'època Escrit en una prosa descriptiva, comença amb unes notes preliminars, que són seguides de…

Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta Escrit en llatí llevat dels topònims, que són en català, el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud remença i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció Hi són identificats, a més, els participants Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de la lluita d’…

Sol tenir lloc al mes de setembre i és organitzada per la Cambra del Llibre de Catalunya, amb la collaboració del Gremi d'Editors de Catalunya , l' Associació d'Editors en Llengua Catalana , el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Barcelona i de Catalunya Rep també el suport de la Generalitat de Catalunya i, segons els anys, el suport d’altres institucions com ara l’ajuntament i l' Institut de Cultura de Barcelona L’exposició té com a atractiu principal no tan sols les novetats i les publicacions recents sinó el fons de llibres en català, on sovint…

El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els directors V de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Aureliano Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT L’obra homònima de Carlos Arniches GUIÓ ACampa, RQuadreny FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Josita Hernán Guadalupe, Juan Espantaleón Don Sigmundo, Fernando Fernán Gómez Paco, Pilar Guerrero Nena, Fuensanta Lorente Doña Chucha, Luis Pérez de León Eulalio, Emilia Clement Eufrasia, Manuel G del Castillo Álvaro ESTRENA Barcelona, 09111943, Madrid,…

De seguida va assolir la categoria d’autèntic best-seller de la poesia en català al País Valencià Segons la confessió del mateix poeta en una nota preliminar de la primera edició, Llibre de meravelles formava part d’un cicle de quatre poemaris titulat Manuscrits de Burjassot i escrit entre la darreria del 1956 i la primavera del 1958 Estellés va manllevar part del títol de la novella de Ramon Llull, Fèlix, o Llibre de meravelles per indicar l’orientació general del poemari, que havia de ser un inventari de les meravelles que trobava en el món de la València capital de postguerra El llibre…

Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la…

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà…

Celebrada durant el mes d’octubre, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila , que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre…