Resultats de la cerca

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…

Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…

Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…

Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…

Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els volums tercer,…

El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la…

El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…