Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Congrés dels Diputats
Història
Cos legislatiu de la monarquia espanyola, des del 1837 fins al 1923 i des del 1976, el qual, amb el senat, forma les Corts Generals.
Els seus precedents són l’Estamento del Pueblo constitució del 1808 i l’Estamento de Procuradores del Reino estatut reial del 1834 La constitució del 1837 fou la primera que utilitzà aquest nom per designar la cambra de diputats A la constitució republicana del 1931 el Congrés dels Diputats era sinònim de corts Després de l’etapa franquista fou restablert per la llei de Reforma Política aprovada per les Corts el novembre del 1976 i per referèndum el desembre del mateix any la Constitució del 1978 consagrà definitivament la seva reinstauració És format per 350 …
corts de Cadis
Història
Assemblea de diputats reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis), Cadis i Madrid.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista,…
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
Assemblea de Parlamentaris
Nom que reben diverses reunions extraoficials de diputats i senadors que tingueren lloc a Barcelona i a Madrid al juliol i l’octubre del 1917.
Des del començament d’any es feia palesa una crisi de l’Estat espanyol minva de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial, augment de la desocupació, descontentament de l’exèrcit reflectit en l’aparició de les juntes militars, pressió de nacionalistes i republicans contra el sistema de torns i per l’aplicació de reformes Al juny, l’empresonament dels dirigents de les juntes provocà la caiguda de García Prieto El poder passà a les mans del conservador Dato, que, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava…
Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa
Educació
Llei aprovada al Congrés dels Diputats espanyol el 28 de novembre de 2013 que regula l’educació a tot l’Estat i substitueix la
Ley Orgánica de Educación (2006).
Setena llei espanyola de reforma de l’educació des del 1978, en fou el principal impulsor el ministre d’Educació José Ignacio Wert Entre els aspectes més rellevants que inclou cal esmentar l’establiment del castellà com a llengua vehicular d’escolarització en les comunitats autònomes amb llengua cooficial Preveu, a més, l’obligatorietat d’oferir educació exclusivament en castellà als alumnes dels pares que així ho desitgin, a càrrec de l’Administració dels governs autònoms L’assignatura de religió, bé que optativa, torna a puntuar en la nota mitjana S’introdueixen també proves úniques…
Front d’Esquerres de Catalunya
Míting del Front d’Esquerres de Catalunya a l’Olympia per presentar els candidats a les eleccions de diputats a les Corts (11-II-1936)
© Fototeca.cat
Política
Coalició electoral que triomfà ampliament en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de serveis i el…
Chunta Aragonesista
Política
Partit polític nacionalista d’esquerres aragonès fundat el 1986.
Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal 18 alcaldies el 2003 21, el 2015 9, el 2026, el 1995 entrà per primera vegada a les Corts d’Aragó amb 2 diputats, resultat que millorà substancialment el 1999 amb 5 diputats i el 2003 amb 9 diputats, el màxim històric del partit Els resultats electorals posteriors li donaren 4 2007 i 2011, 2 2015, 3 2019 i 2023 i 6 2026 diputats Entre el 2015 i el 2023, formà part del govern de coalició encapçalat pel PSOE En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el…
Vox
Política
Partit polític espanyol.
Orígens i ideari Creat el desembre del 2013, en foren els principals impulsors Aleix Vidal-Quadras , l’exministre del Partido Popular Ignacio Camuñas i el filòsof pròxim a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES José Luis González Quirós Com a motiu principal per a crear el partit adduïen una contundència insuficient del PP contra el sobiranisme català Els tres fundadors abandonaren el partit poc després de convertir-se en líder el també exmembre del PP Santiago Abascal setembre del 2014, disconformes amb el biaix tradicionalista d’aquest S’ha vist en Vox el successor del…
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el…
Parlament de les Illes Balears
Política
Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president Té la seu a l’antic edifici del Cercle Mallorquí , a Palma Amb un total de 59 escons 54 fins el 1987, 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 en coalició amb Unió Mallorquina i, en solitari, del 2011 al 2015 El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina