Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per…
Musée d’Orsay
Museu
Museu inaugurat a París, l’any 1986, emplaçat a l’antiga estació d’Orsay, adaptada per l’arquitectessa Gae Aulenti.
És destinat a representar d’una manera global la producció artística francesa entre el 1848 i el 1914 Així, doncs, aplega testimonis d’escultura i pintura procedents, en bona part, del Louvre i del Jeu de Paume, però també elements arquitectònics, d’arts sumptuàries i de disseny, fotografies, etc
La república
Obra de Plató, amb un segon títol, περί τῆς δίκης (‘sobre la justícia’), la més extensa d’entre els seus Diàlegs acabats i potser la més típicament expressiva del seu pensament.
Composta de 10 llibres, hom en sol datar la redacció vers el 390 aC llibre primer, de caràcter introductori i en 384-374 aC els altres 9 llibres Testimoniatge, doncs, dels ideals i esforços de l’autor pel que fa a una realització política més justa i afermada en la veritat —com cercà d’ensenyar a Dionís de Siracusa, en el seu primer viatge a Sicília 389-387 aC—, l’obra reflecteix les més fermes conviccions filosòfiques, antropològiques i socials de Plató, alhora que presenta el que hauria d’ésser la ciutat ideal, l’ordenació més adequada de l’estat amb la jerarquia, com a…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…
Deucalió
Mitologia
Nom donat a un fill de Prometeu.
En voler Zeus destruir la raça dels mortals per mitjà d’un diluvi, Deucalió, aconsellat pel seu pare, construí una arca on romangué amb Pirra, la seva muller, per espai de nou dies Arribats al cim del Parnàs, l’oracle els aconsellà, si volien restablir la raça humana, de llançar per damunt de llur cap els ossos de llur mare la Terra Llançaren, doncs, pedres que trobaren a mà, les quals es transformaren en homes i dones
cultura de Nok
Etnologia
Cultura de l’Àfrica occidental que es desenvolupà del segle X aC al III dC, a la regió central de l’actual república de Nigèria.
Aquesta cultura pren el nom d’un petit poblat miner situat prop de Jos, capital de l’estat de Plateau Les primeres troballes es produïren en unes mines d’estany són petits caps humans, fets de terra cuita, de tipus realista i d’una gran finor, que per llurs trets recorden les creacions artístiques de les cultures nigerianes, molt posteriors en el temps —segles XIII-XIX—, d’Ife i Benín i àdhuc les talles de fusta dels actuals iorubes Així, doncs, sembla com si la gent de la cultura de Nok haguessin estat els creadors d’una tradició artística africana que ha arribat fins avui
Jordi Fraginals
Literatura catalana
Protagonista de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.
Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions considerades necessàries…
Escola d’Arcueil
Música
Grup de músics -la major part compositors- format el 1923 al voltant de la figura d’Erik Satie.
Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort…
Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Historiografia catalana
Publicació anual del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, editada amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis.
La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure…
Holocè
Geologia
Segona època (i període) del Quaternari, posterior al Plistocè, i que dura fins al moment actual.
Comprèn, doncs, els darrers 12000-11500 anys Es caracteritza per la retirada de les glaceres associada a la fase final de la darrera glaciació i l’inici d’una era interglacial És característic de l’Holocè la gran extensió del bosc i de la vegetació per efecte de l’augment de la temperatura Durant l’Holocè, vers el 8000 aC, s’inicià l’agricultura, la primera de les activitats humanes d’un impacte apreciable sobre la vida a la Terra Aquest impacte s’accelerà amb la industrialització Amb un creixent consens de la comunitat científica, ha estat proposada una nova subdivisió…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina