Resultats de la cerca

Benefactor de la humanitat i un dels grans déus del panteó, fou considerat també senyor de la saviesa

En les eleccions del 1986 i el 1990 esdevingué la quarta força dels parlaments autonòmics del País Basc i Navarra amb 13 i 9 escons, i 4 i 3 escons, respectivament, però la seva presència es reduí posteriorment a 8 1994 i a 6 1998 diputats al País Basc i a 2 1995 i 2 1999 escons a Navarra En les eleccions al Parlament Europeu del 1987 i el 1989 aconseguí un diputat per la coalició Europa dels Pobles, integrada dins del grup nacionalista i ecologista Arc Iris, escó perdut el 1994 però recuperat el 1999 El 1998 entrà al govern de Juan José Ibarretxe i ocupà tres conselleries del govern basc El…

Considerat fill d’Ea, fou l’ordenador del panteó diví, i adquirí qualitats i atributs semblants als de l’antic déu sumeri Enlil

Fill d' Ea , era un déu de la vegetació, en honor del qual hom celebrava grans festes El seu culte s’estengué a Palestina i a Síria equival a l’Esmun fenici i a l’Adonis de l’època grecoromana La seva companya era Gestinanna

Mentre adorava el déu Ea a Šruppak, rebé d’aquest l’encàrrec de construir una arca, en la qual se salvaren del diluvi ell, la seva família i nombrosos animals En sortir de la nau, oferí sacrificis i Enlil li atorgà la immortalitat Anà a viure en una illa situada a les fonts del Tigris i de l’Eufrates, més enllà de la mar dels Morts, on l’anà a visitar Gilgameš per a rebre'n la planta de l’eterna joventut

Ea part el pretendent, Carles Isidre, amb la seva cort Sortí d’Estella, travessà l’Aragó per Osca i Barbastre i entrà al Principat per Tragó de Noguera 7 de juny Derrotada, però no decisivament, pel baró de Meer a Gra 12 de juny, es refugià a Solsona 14 de juny Per Súria, Santpedor, la Segarra, Vinaixa i Margalef, l’expedició arribà a l’Ebre, que travessà a Xerta 29 de juny, emparada per Ramon Cabrera Prosseguí cap a Ulldecona i el País Valencià Sant Mateu, Borriol, Vila-real, Nules, Burjassot Des de Xiva, on fou lliurada 15 de juliol una batalla aferrissada, finalment favorable…

El seu nom basc és Euzko Alderdi Jeltzalea EAJ Entre les seves particularitats organitzatives, destaca que el president de l’òrgan polític del partit, l’Euzkadi Buru Batzar, no és mai la mateixa persona que el cap de l’executiu basc lehendakari L’Euzkadi Buru Batzar és format per 14 membres burukides renovats cada quatre anys per l’assemblea general del partit Batzar Nagusia El partit consta de cinc delegacions territorials Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i Iparralde Aquesta darrera correspon al territori basc de l’Estat francès i fou creada el 1990  Limitat inicialment a Biscaia, s’…

Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974— El 1975 presentà el seu primer espectacle en català,  Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà  No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d'aquesta obra s’incorporà  Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…

Té l’origen en la Mesa de Altsasu, constituïda el 1977 per forces de l’esquerra abertzale ESB, ANV, EIA, que l’abandonà, HASI ex EHAS i LAIA El 1979 rebutjà l’estatut d’autonomia, política que li valgué 3 escons en les eleccions generals Segona força al parlament autonòmic el 1980 11 escons, posteriorment ha mantingut un espai electoral considerablement estable en la representació autonòmica, al País Basc obtingué 11 escons el 1984 i el 1994 13, el 1986 i el 1990 14, el 1998, però 7, el 2001 A Navarra foren 6 1983 i 1995, 7 1987 i 1991 i 8 1999 els diputats elegits En l’àmbit estatal,…

Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma Diputación de Valencia , en mantingué el lema o subtítol fins el volum V 1954 Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 com a anuari del 1928, i el darrer, l’any 2001 La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual L’ APL , en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic La temàtica és l’arqueologia en general, no constrenyida pel…