Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Corpus Iuris Canonici
Dret canònic
Col·lecció dels principals texts jurídics eclesiàstics medievals.
La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del concili…
concilis de Toledo
Conjunt de divuit sínodes eclesiàstics celebrats (400-702) a Toledo per tal de deliberar sobre qüestions disciplinàries, litúrgiques i, sovint, doctrinals.
Les actes s’han conservat a la Collecció Canònica Hispana De caràcter provincial, a partir del tercer 589, a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got Sovint, com el setè 646, el vuitè 653, el novè 655, el desè 656, el dotzè 681, el setzè 693, el dissetè 694 i el divuitè…
Vida Cristiana
Revista religiosa, fundada l’advent del 1914, com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català.
Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers
companyia de la Croada
Militar
Cos militar auxiliar creat (al juny del 1809) pel general Álvarez de Castro per defensar Girona dels francesos.
El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d’estudiants, i dues d’eclesiàstics Fou dissolta en retre's la ciutat
ínterim d’Augsburg
Acord redactat pels teòlegs Julius von Pflug i Michael Helding, catòlics, i Johannes Agricola, protestant, el 1548 en nom de l’emperador Carles V i que concedia als protestants el matrimoni dels sacerdots i la comunió amb les dues espècies als laics.
Silenciava la qüestió controvertida dels béns eclesiàstics secularitzats De fet no l’acceptaren ni els catòlics ni els protestants, però provocà, tanmateix, la suspensió del Concili de Trento per part del papa
Free Church Federation
Associació de les esglésies independents d’Anglaterra i de Gal·les.
Fou fundada el 1940 en unir-se el National Free Church Council amb el Federal Council Agrupa unes cinc-centes esglésies metodistes, baptistes, presbiterianes, congregacionalistes, etc i vetlla per mantenir els interessos eclesiàstics comuns
Diatèssaron
Fusió dels texts dels quatre evangelis (τò διà τεσσάρων ε’yαγγελίων) en un sol text.
És obra de Tacià s II Conservat fragmentàriament en grec i en diferents versions armènia, àrab, persa, etc, hom ha intentat de restaurar-ne el text siríac original a través de les citacions dels escriptors eclesiàstics
Cuza
Llinatge moldau al qual pertangué Alexandre Joan I Cuza (Salati 1820 — Heidelberg 1873), que, malgrat l’oposició de diverses potències, fou elegit primer gospodar dels Principats Units de Moldàvia i Valàquia (1859-62) i del principat de Romania (1862-66).
Es destacà per l’esperit liberal i per les innovacions que dugué a terme reforma agrària, secularització dels béns eclesiàstics, ensenyament gratuït, etc Aprofitant les seves dificultats financeres, els estaments tradicionalistes i conservadors, afectats per les reformes, amb l’ajut de potències estrangeres, l’obligaren a abdicar
Ya
Periodisme
Diari fundat a Madrid el 14 de gener de 1935 per Ángel Herrera Oria.
Inicialment fou de la tarda, però a partir del 1939 fou publicat els matins Defensà una línia política dretana, fa- vorable a la CEDA i als estaments eclesiàstics Actualment manté una orientació demòcrata-cristiana de caire conservador És propietat de l’Editorial Católica La seva tirada és de 120 000 exemplars 1985 i es ven sobretot a Madrid
Sant Sínode
Òrgan eclesiàstic que regí l’Església russa del 1721 al 1917.
Creat per Pere el Gran en substitució del patriarcat de Moscou , fou un mitjà d’assegurar-se la dependència de l’Església Espècie de ministeri del culte, era presidit pel mateix tsar, cap suprem de l’Església, que s’hi feia representar pel procurador superior laic i per deu o dotze membres eclesiàstics Desaparegué amb la caiguda del tsarisme i el restabliment del patriarcat de Moscou 1917
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina