Resultats de la cerca

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a tenor

L’obra, de melodia excellent, ofereix grans possibilitats als cantants Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions 1790-93

Es proposa defensar la igualtat, la llibertat, la justícia i el pluralisme i, d’una manera radical, els drets fonamentals dels ciutadans Impulsors Josep Miquel Roca, Francesc d’Assís Moix i Lluís Gonzàlez

Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història cultural, social i política de Mallorca, i, de vegades, de les Illes Balears, a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en els períodes de la Restauració, la guerra civil, el franquisme, la transició i el procés autonòmic Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades En destaquen els seminaris de moviments socials, que el 1996 arribaren a la seva novena edició el simposi La transició a les Illes Balears 1996 i les XVII Jornades d’Estudis Històrics Locals Els…

És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva fragmentàriament 1 175 versos hi falta el final…

Casada amb Menelau, fou raptada pel príncep troià Paris, i això motivà, segons la llegenda, l’expedició dels grecs contra Ílion Segons altres versions, Helena i Paris arribaren a Egipte, en lloc de Troia, i hi foren retinguts pel rei Proteu Ha inspirat nombroses obres literàries entre altres la tragèdia d’Eurípides, artístiques i musicals FCavalli, RKeiser, CWGluck — Paride ed Elena, 1770—, CSaint-Saëns i JOffenbach

Es tracta d’una adaptació dels primers episodis de la novella francesa Mort del rei Artús , del segle XIII, que l’autor ofereix d’una manera molt resumida, i que se centra principalment en el conflicte sentimental entre el cavaller i la reina Ginebra, amb una actitud crítica i didàctica, però amb un estil ampullós i pedant Bibliografia Riquer, M de ed 19841 Gras, mossèn Tragèdia de Lançalot Barcelona, Quaderns Crema

Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa,  eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…

Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62

Començà patrocinant i subvencionant les excavacions de l’amfiteatre de Tarragona, vers 1950-55, de l' illa de Cullera 1955-56 i després a Mallorca a la ciutat romana de Pollentia Alcúdia i a la necròpoli de son Real , a la punta dels Fenicis, del 1956 ençà, i l’illa dels Porros Alcúdia També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d'Alcoi 1968 Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals AArribas ed, Pollentia Estudio de los materiales, I 1983, MLPalanques Las lucernas de Pollentia 1992, JSanmartí et alii, Les ceràmiques de…