Resultats de la cerca

El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà…

Els representants de les ciutats castellanes, reunits a Toro per instigació de Ferran el Catòlic, proclamaren reis de Castella Joana la Boja i el seu marit Felip el Bell, i en absència d’aquests reconegueren Ferran com a regent i administrador dels regnes Amb anterioritat a la mort d’Isabel s’havien dictat lleis que afavorien el procés de consolidació del règim social de la noblesa, estenent la facultat de fundar mayorazgos però, en opinió de Jaume Vicens, les lleis de Toro, amb les seves disposicions relatives a…

L’acord, pel qual Ferran era reconegut rei de Castella, posava fi a una guerra entre castellans i lleonesos per la successió d’Enric III, monarca castellà que havia mort prematurament el 1217, deixant la corona a la seva germana Berenguera I de Castella , la qual, en contra de la voluntat del seu marit, havia abdicat en Ferran

Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés eltoro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat…

Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop…

Anomenat de primer Alcides, era fill d’Alcmena i de Zeus, que havia adoptat l’aparença d’Amfitrió Per això Hera intentà d’occir l’infant, sense èxit A divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citera i, acomplerta la gesta, tornà a Tebes Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs amb el lleó de Nemea, l’hidra de Lerna, el senglar d’Erimant, la…

El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de…

A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles…

Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona Foren portades al Musée du Louvre de París, però una d’elles la més ben conservada passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut

Hom solia beneir solemnement el terme des de llocs alts des dels campanars de les esglésies, des del terrat de la catedral de Barcelona i antigament també des de les muralles de Barcelona i de Palma, Mallorca, des de pedrons o creus de terme, des de puigs, com elToro, de Menorca a fi de protegir les collites La mainada solia alçar altarets enramats i feia capta, demanant pel veïnat “un dineret per la santa creu” amb l’import, acostumava a fer una berenada