Resultats de la cerca

Hom n'ha recollit moltes variants L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars Quinquagèsima de Merlès, Osona

Després de la mort d’Hèctor acudí en ajut de Príam juntament amb les altres amazones i, havent lluitat valerosament, fou ferida mortalment per Aquilles, el qual, segons la tradició, se n'enamorà i occí Tersites perquè es burlà de la seva passió

Segons una de les versions del mite, trobant-se a Beòcia amb la seva mare, conegueren el caçador Orió Aquest s’enamorà de totes i les seguí per un espai de cinc anys, fins que es transformaren en colomes, primerament, i més tard en estrelles, juntament amb el caçador i el seu gos

Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Bailando con Todos Marta Figueras, Barcelona, Adai Filmes Adolfo Domínguez, Galícia ARGUMENT I GUIÓ MRos FOTOGRAFIA Carles Gusi Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart, Jordi Canora decorador MUNTATGE MRos, Óscar Salgado MÚSICA Albert Guinovart SO Kiku Vidal, Dani Acedo INTERPRETACIÓ Julieta Serrano la Monyos, Eufemia Román Lolita, Carles Sabater Aleix, Claudia Molina Pepi, Aynabel Llort Assumpcioneta, Francesc Orella Ricard, Carlos Ballesteros el marquès de Parera, Montserrat Salvador la marquesa de Parera, Mònica López Anna de Parera,…

Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l' Eneida La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose 1275-80, les obres teatrals homònimes de JJ Rousseau 1770 i GBShaw 1913 i el poema de…

Correspon al Myrddin gallès, bard i profeta del s VI, identificat també, de vegades, amb el poeta Taliesin Geoffrey de Montmouth s XII l’introduí en el cicle artúric Artús En un poema francès del s XIII, obra de Robert de Borron, és presentat com un fill del diable, creat per combatre la fe cristiana, però salvat pel baptisme També apareix relacionat amb la llegenda del Graal, com a mestre del rei Artús, i amb la Dona del Llac, de qui s’enamorà i per a guardar el cos de la qual preparà un sepulcre encantat Víctima, però, d’un engany, hi fou enterrat ell mateix i continuà, des…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita amb un estil senzill, amb un cert gust pel realisme, aquest conte explica com la filla del rei d’Hongria rebutja de casar-se amb el seu pare, vidu, perquè havia ofert la seva virginitat a Déu, per la qual cosa ordena a les seves donzelles que li tallin la part més bella del seu cos, les mans Abandonada en una barca enmig del mar, arriba a Provença, on el comte se n’enamora i acaba casant-s’hi contra la voluntat de la seva mare, la qual conspirarà per desfer el matrimoni i aconsegueix de foragitar la novella esposa Refugiada en un convent, on recupera…

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…