Resultats de la cerca

És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal

Plató hi ensenyà des del 387 aC Era una comunitat destinada al culte de les muses i a l’estudi de la matemàtica, la música, l’astronomia i la divisió i la classificació, que Plató considerava com una propedèutica a la dialèctica Irradiava també una influència política Tingué tres períodes l' Acadèmia antiga , els principals representants de la qual són Espeusip, Xenòcrates, Heràclides del Pont i Crates l' Acadèmia mitjana , iniciada per Arcesilau, i l' Acadèmia nova , iniciada per Carnèades, les dues darreres de predomini escèptic A partir de Filó de Larissa i Antíoc d’Ascaló,…

Desenvolupament enciclopèdic És el cinquè poemari de l’autor El punt de referència és el Port de la Selva, amb el descobriment del nou paisatge del cap de Creus La troballa de la Costa Brava suposà la incorporació en l’obra de Sagarra del món mariner i del paisatge del litoral empordanès Llibre d’una clara unitat, s’estructura en vint-i-tres cançons estròfiques sense títol i dues composicions més extenses sobre figures humanes “La Balada de Luard el mariner” i iLa balada del clavell morenet”, que traslladen una primera impressió d’exaltació epicúria de la natura com a mitjà de consol davant…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre és encapçalat per un pròleg, on ja s’adverteix la voluntat de l’autor de contrarestar les acusacions d’immoralitat que la crítica li havia etzibat a propòsit de les seves darreres obres publicades Pla, amb un to marcadament irònic, hi presenta la novella com un seguit d’escenes de la vida humana Així, al llarg dels dotze capítols en què s’ordena el material narratiu, va apareixent un retaule de personatges de tot tipus —escindits tots ells entre el que són i el que voldrien ser— amb els quals el jo-narrador, que comparteix certs trets de la personalitat…

Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945 Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic,…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…

La Península Ibèrica, denominada Sepharad o la pell de brau , és, alhora que el marc contextual, el principal objecte del discurs poètic d’un nosaltres que pot representar, de manera alternativa o superposada, els catalans, el conjunt dels espanyols, i, en una dimensió de profunditat històrica —aquesta explícita—, els jueus sefardites Afamada i assedegada, immersa en la nit i en la por, voltada d’un paisatge àrid i ple de sang, de cru hivern o sufocant estiu, aquesta veu collectiva desgrana, amb una barreja d’amor i odi, un llarg plec de càrrecs contra el present i el passat del país l’…

Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són precedents literaris…

Estructura de l’obra La Crònica signada per Desclot és la més antiga de les quatre grans cròniques catalanes pel que fa a la seva finalització La Crònica de Jaume I coneguda com el Llibre dels feits narra esdeveniments anteriors, però es tracta d’un text completat el segle XIV La de Ramon Muntaner narra els fets des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 i fou redactada entre el 1325 i el 1330 La de Pere III se centra en el regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 i fou escrita entre el 1375 i el 1383 Per contra, seguint les recerques de Coll i Alentorn,…