Resultats de la cerca

La missió Astro-1 fou portada a terme per mitjà de la llançadora Columbia al desembre del 1990 Els aparells consistien en una bateria de tres telescopis d’observació en l’ultraviolat i d’un en els raigs X Havent superat diversos problemes tècnics, els astronautes obtingueren dades sobre estels i galàxies no observats anteriorment en aquelles regions de l’espectre i confirmaren que la pols interestellar es compon bàsicament de grans de grafit L’Astro-2, realitzada amb la llançadora Endeavour , fou dotada de tres telescopis per a l’observació en l’ultraviolat Les dades eren…

El 1943, per primera vegada, CKSeyfert estudià sistemàticament les AGN, tot i que n'hi havia exemples coneguts des del 1900 L’espectre de les AGN presenta unes línies d’emissió molt amples, produïdes per transicions entre estats electrònics d’alta energia i per la presència d’abundants ions de diferents elements oxigen, sofre, nitrogen, etc això permet d’identificar com a AGN els quàsars, els blazars, les galàxies Seyfert, les radiogalàxies i també els liners El nucli de les AGN es caracteritza sovint perquè és tan lluminós com tota una galàxia i perquè mostra moviments…

Les seves funcions inclouen la gestió de l’espectre radioelèctric

Ha enviat, d’ençà del 1978, més de 90 000 espectrografies d’objectes en la banda ultraviolada de l’espectre L’ESA s’en desconnectà a l’octubre del 1996

Publicació que nasqué amb la voluntat de documentar les performances , dirigida per Linda Frye Burnham als Estats Units i editada en anglès El primer número aparegué al febrer del 1978 A partir del número 27, adoptà el subtítol A Quarterly Magazine for the New Arts Audience i amplià progressivament l’espectre de manifestacions artístiques que incloïa El darrer número aparegut és el 75, a la primavera del 1997

Els dispositius no lineals dels sistemes de comunicació mescladors o amplificadors de potència provoquen, entre altres efectes, un recreixement de l’espectre de potència del senyal que es vol transmetre Aquesta emissió de senyal fora de la banda del canal de comunicacions es veu des dels canals adjacents com a potència interferent Els organismes reguladors fixen per a cadascun dels diferents estàndards de comunicacions nivells màxims de potència interferent, o potència radiada en el canal adjacent, en termes d’ACPR

Definit per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, aquest sistema ocupa quatre canals dins la banda que va de 169,4 a 169,8 MHz La velocitat de transmissió és de 3 750 bps, amb una modulació híbrida 4 PAM/FM, i fa correcció d’errors amb un codi BCH, de manera que 12 dels 30 bits de cada paraula digital transmesa serveixen per a detectar i corregir errors Respecte a l’estàndard POCSAG anterior, el sistema ERMES permet més capacitat d’abonats, missatges més llargs i un millor aprofitament de l’espectre radioelèctric

El nom prové del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen El seu camp d’estudi abraça les zones de l’espectre corresponents als raigs X i a l’ultraviolat La primera part de la missió consistí a crear un mapa de tot l’espai en raigs X i ultraviolats Posteriorment es féu servir per a investigar objectes puntuals La missió es donà per acabada al febrer del 1999 Inhabilitat des d’aleshores, la darrera setmana del mes d’octubre del 2011 entrà a l’atmosfera terrestre Tot i que hom estimà que a causa de les seves dimensions no es desintegraria completament en caure a la Terra, no es detectaren…

Les activitats d’aquest organisme inclouen la gestió dels serveis públics de ràdio i de televisió, que han patit una trajectòria irregular amb successives aparicions i desaparicions de l’espectre radioelèctric Responsable de les emissions de Ràdio Nacional d’Andorra RNA, de caràcter general, i d’Andorra Música, dedicada a la radiofórmula, al gener del 1997 promogué el llançament d’Andorra Televisió ATV Aquesta emissora de televisió pública té un caràcter general, cobreix la jornada completa i atorga importància als programes de producció pròpia, que tracten de qüestions pròximes…

L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més…