Resultats de la cerca

Recull de dinou poemes de llargària mitjana i versificació diversa vers lliure, tirallongues de decasíllabs, poemes hexasillàbics i fins i tot tercets encadenats Hi ha una certa tendència a la rima assonant, encara que no segueix una norma fixa El tercer llibre de poemes de Blai Bonet, després de la plaquette inicial Quatre poemes de Setmana Santa i l’obra de tempteig Entre el corall i l’espiga , és la primera maduresa poètica de l’autor Cal recordar que Blai Bonet, ja des dels primers poemes publicats, representà un trencament clar amb l’Escola Mallorquina, és a dir, amb els epígons dels…

En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada el nom de Càntica espiritual , que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes Consta de 224 versos estramps, distribuïts en vint-i-vuit estrofes de vuit versos Sembla obra de la maduresa del poeta, però no té el caràcter moral d’altres composicions d’aquesta època i té, altrament, un accent molt personal El poeta s’adreça directament a Déu i l’interroga sobre la seva salvació Sent dintre seu el desig de caminar envers Déu, però la voluntat no l’obeeix S’…

Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica La iglésia cremada i La ciutat del perdó , de la qual fou com la superació lírica Maragall cristianitzà la idea goethiana i nietzscheana sobre la bellesa del món i sobre la vida com a digna d’ésser viscuda Donant al poema la forma d’oració, demana a Déu que li inundi els sentits amb la seva pau per poder fruir del goig d’aquest món, a través dels ulls En la primera versió, probablement acabada pel novembre del 1909, veia la benaurança eterna, de la qual alguns instants de la vida són ja una mostra, dins els límits concrets…

Aglutinà la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la congregació mariana dels jesuïtes i una part del Cercle Artístic de Sant Lluc, per tal d’enfortir la vida cristiana dels associats i de contribuir a la reconstrucció, espiritual i temporal, de Catalunya L’entitat respon molt a les idees i a les activitats de Josep Torras i Bages per a ella redactà la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, pregària i ideari alhora La Lliga promogué el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme confessional Després del trencament del 1939, a poc a…

Malda per cultivar el cos i la ment segons els principis universals del zhen-shan-ren ‘veritat, benevolència i tolerància’ La seva pràctica té com a objectiu explicar l’origen del patiment i de les malalties Actualment el practiquen uns setanta milions de persones arreu del món Des de l’any 1999 és prohibit practicar-lo a la Xina El fundador ha estat proposat quatre vegades per al premi Nobel de la pau

Basada en principis cristians i jerarquitzada militarment, les seves activitats s’orienten vers la rehabilitació espiritual i física dels desvalguts Té més de 20000 centres arreu del món

La integraren agrupaments confessionals ja existents, bàsicament l’Agrupament de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Jordi Bonet i Armengol en fou el primer president 1957 Fou membre fundador de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic La seva constitució fou decisiva per al desenvolupament posterior de l' escoltisme als Països Catalans

El seu objectiu és garantir que els grans interrogants de l’existència humana, sobretot els de caràcter espiritual, es tinguin en compte en les societats actuals i es debatin amb una reflexió racional comuna La primera trobada se celebrà els dies 24 i 25 de març de 2011 a París, destacant el fet que aquesta ciutat és el símbol de la Illustració

Anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies , coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya 1984, ha suprimit tota referència a aquest Tribunal de Causes Pies

El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona