Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
home de Mechta-el-Arbi
Antropologia física
Paleontologia
Individu pertanyent a una varietat d’Homo sapiens que habità al Magrib en un període aproximadament comprès entre el final del Paleolític superior i el Neolític.
N'han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l' , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per altres formes d'…
Laetoli
Paleontologia
Seqüència d’estrats d’edat plioplistocènica situada al N de Tanzània i que el 1978 lliurà un rastre de petjades d’homínids de 3,7 milions d’anys d’antiguitat.
Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament avançada contrasta amb…
Laia
Antropologia física
Paleontologia
Nom pel qual és conegut informalment el primat fòssil Pliobates cataloniae.
Les restes, consistents en una setantena de fragments d'un esquelet, foren descobertes l’any 2011 al jaciment de Can Mata els Hostalets de Pierola, Anoia La presentació dels resultats de les reconstruccions i de les anàlisis tingué lloc l’octubre del 2015, a càrrec d’un equip d’investigadors de l' Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’ ICP, i foren publicats en la revista Science L’exemplar reconstruït és una femella d’uns 4 o 5 kg de pes, de règim frugívor i hàbits arborícoles que visqué fa uns 11,5 milions d’anys Aquesta localització cronològica la situa en un…
Processó i dansa de la mort de Verges
Folklore
Representació popular de la Passió que se celebra a Verges (Baix Empordà) per Dijous Sant.
Per a la representació hom segueix l’arranjament que en féu, a la segona meitat del segle XVIII, Antoni de Sant Jeroni , bé que amb algunes modificacions posteriors Consta de dues parts abans de la processó i durant el seu transcurs En la primera part s’escenifiquen a la plaça alguns passatges del drama de la passió, com la conversió de la samaritana, la presa de Getsemaní pels jueus i el judici de Jesús per Pilat Després comença la processó de primer hi figura Jesús amb els apòstols que reciten parlaments de la Santa Cena Cap a la fi hi ha una altra figura de Jesús, amb la creu al coll i…
Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’

Exterior de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
© JoMV
Paleontologia
Centre de recerca paleontològica, situat a Sabadell, creat l’any 1969 per la Diputació de Barcelona, a instàncies del seu fundador i aleshores catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona, Miquel Crusafont i Pairó, i integrat el novembre de 2008 a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Durant la seva existència acollí la collecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres , que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment…
premi Ramon Muntaner
Literatura catalana
Premi de literatura juvenil en llengua catalana que atorga anualment a Girona, des del 1986, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1986 L’esquelet de la balena , de David Cirici 1987 Dos cavalls , de Gemma Lienas 1988 La sal , de Josep Franco i Martínez 1989 La metamorfosi d’en Ricard , de Víctor Batallé i Serra 1990 Tampoc , d’Emili Castellanos i Miquel Colomer 1991 desert 1992 Quan venia l’esquadra , de Xesca Ensenyat 1993 Maleïts rosegadors , de Xavier Bertran 1994 El pont de Mahoma , de Pep Coll 1995 Somnien les flors del camp amb cossiols , de Vicent Pardo 1996 desert 1997 La flauta dels ocells grecs , de Jordi Coca 1998…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Don Joan
Personatge literari i personificació del mite de l’home posseït per l’afany de conquesta amorosa de la dona, amb una capacitat il·limitada de seducció.
Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són precedents literaris…