Resultats de la cerca

Comandat pel capità Archibald Dickson, salpà del port d’Alacant el 28 de març de 1939 i arribà al de Mers-el-Kébir, a pocs kilòmetres d’Orà, al vespre del dia següent, després de desviar-se per a evitar l’aviació franquista Mesos després del desembarcament de dones i infants, els homes foren internats en camps de treball per a construir el ferrocarril transsaharià L’operació Stanbrook fou la darrera fugida massiva dels exiliats republicans per mar a la fi de la Guerra Civil Espanyola El 2014, entitats cíviques organitzaren un homenatge als refugiats amb la rèplica del periple

Continuadora de La Nostra Revista  1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista  1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció d’informació ‘Noticiari General de l’interior’, ‘El Pla de la…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix L’…

El seu origen es deu a la fusió del Centre Català 1886 i el Casal Català 1908 La seu de la nova entitat fou la mateixa de l’antic Centre Català de Buenos Aires Continuà la publicació de la revista “Ressorgiment” 1916-72, dirigida per H Nadal-Mallol i també publicà la revista “Catalunya” 1930-65, l’òrgan de la institució El 1939 els catalans exiliats influïren ben aviat en la direcció de l’entitat, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l’exili Aquesta orientació ideològica, estrictament institucional, provocà l’escissió d’un grup de joves…

Dedicada a l’Orfeó Català i estrenada per aquest mateix orfeó el 1891, s’ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en la disputa…

Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat,…

Era publicat per un grup d’exiliats francesos que s’autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional, i entre els seus collaboradors hi hagué Charles Alerini, Paul Brousse, CCámet, JGuesde, etc Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes

Perseguits pels Tudor , Margarida i els seus fills, entre els quals Reginald Pole , foren exiliats o executats per ordre d’Enric VIII Dos nets moriren a la Torre de Londres, durant el regnat d’Elisabet I 1558-1603

Es constituí a la ciutat de Mèxic a partir del manifest de novembre de 1940, signat per Felip Barjau, Víctor Colomer, Àngel Estivill, Miquel Ferrer, Joan Fronjosà, Joan Gilabert, Ramir Ortega, Miquel Serra Pàmies, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell Manuel Serra i Moret i Miquel Curcó s’incorporaren també al nou partit, que s’estengué a l’Argentina i a la República Dominicana L’MSEC integrà 12 dels 63 membres del Comitè Central del PSUC de 1936, procedents en la seva majoria de la Unió Socialista de Catalunya i del grup de L’Hora , que s’havia separat del Bloc Obrer i Camperol…