Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Ereškigal
Mitologia
Deessa sumerioaccàdia dels inferns.
Representa la potència sinistra de l’altre món Lluità contra Nergal, senyor de la pesta i l’extermini, i el vencé per l’astúcia
tercera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 149-146 aC.
Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana
Econòmics i Socials Quaderns d’Estudis Polítics
Publicacions periòdiques
Revista mensual, publicada a Perpinyà (1945-47).
N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’Olwer, Rafael…
Porraimos
Història
Com en l’ Holocaust dels jueus, amb el qual coincideix en línies generals, els nazis consideraven els gitanos una raça inferior que havia de ser exterminada El terme prové de la llengua gitana o romaní i significa ‘devorament’ o ‘devastació’ Com en el cas dels jueus, el pla d’extermini fou orquestrat per Reinhard Heydrich el setembre del 1939 La primera deportació de gitanos alemanys a Auschwitz fou frenada pel governador de la Polònia ocupada Hans Frank, que prioritzava les deportacions dels jueus d’Alemanya, i no tingué lloc fins el 1942 En espera de ser deportats, el 1940…
l’Holocaust
Història
Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus (antisemitisme) entre els anys 1933 i 1945.
De vegades hom inclou també en el terme la persecució i extermini per part del règim nazi de minories o altres pobles, especialment el gitano, dels homosexuals i de dissidents polítics El genocidi fou la culminació d’un llarg procés que es desenvolupà parallelament a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d’una comunitat nacional –Volksgemeinschaft– racialment pura Amb les lleis de Nuremberg “Llei de ciutadania del Reich” i “Lleis per a la protecció del poble i l’honor alemanys” del 15 de setembre de 1935 es privava de la ciutadania alemanya aquells…
Museu Memorial de l’Exili

Museu Memorial de l’Exili
Museu
Museologia
Institució museística oberta al públic el 16 de febrer de 2008 al municipi de la Jonquera (Alt Empordà).
És dedicat a la divulgació, la conservació i la recerca sobre l’ exili , especialment el que tingué lloc en acabar la Guerra Civil Espanyola, però també centra l’atenció en els grans desplaçaments forçosos, la persecució i l’expulsió de persones dels seus llocs d’origen des de la Segona Guerra Mundial ençà, amb atenció a fenòmens actuals com el dels refugiats Manté relacions amb altres entitats de finalitats similars, sobretot amb les institucions franceses i alemanyes més vinculades amb l’exili republicà del 1939, l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, la lluita contra el feixisme…
El violí d’Auschwitz
Literatura catalana
Novel·la de Maria Àngels Anglada, publicada el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel…
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…
Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos
Organisme independent creat el 1956 amb la finalitat d’impedir l’extermini d’espècies amenaçades d’extinció, racionalitzar la gestió del medi i la preservació de zones en parcs naturals.
Treballa en collaboració amb l’OMS, la UNESCO, la FAO i el Consell d’Europa, entre d’altres Celebra una assemblea general cada tres anys i publica el Red Data Book , sobre les espècies rares i en perill d’extinció És econòmicament sostinguda pel Fons Mundial per a la Natura i té la seu a Morges, Vaud
Purim
Festa jueva, equivalent actualment al carnestoltes, celebrada el 14 i 15 d’adar (els primers dies de març), en commemoració de ‘les sorts’ que hauria tirat Aman per establir el dia de l’extermini dels jueus a l’Imperi persa.
D’origen incert, els Purim eren una festa celebrada ja un o dos segles aC La lectura del llibre d'Ester , a les sinagogues, és sovint interrompuda amb imprecacions, petards i cridòria contra els enemics dels jueus Hi ha el costum, sobretot entre els minyons, de disfressar-se