Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Mahābhārata
Epopeia sànscrita d’autor desconegut, o d’autors desconeguts, redactada cap al s VI dC.
L’atribució a Vyāsa és artificiosa Té 19 cants en 106 466 śloka o dístics de 32 síllabes, incloent-hi el Harivaṃśa Narra la lluita entre els descendents dels germans Kurus i Pāṇḍus, fills de Bhārata Hi ha nombroses digressions morals i filosòfiques Bhagavad-Gītā, faules i episodis Nala i Damayantī La primera vegada fou impresa a Calcuta 1834-38 Fou traduïda, fragmentàriament, al català a la revista “Lo Gay Saber” Barcelona, 1878-80 i per CAJordana Barcelona, 1935
Lo Crestià
Obra monumental de Francesc Eiximenis, planejada en tretze llibres.
En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit vers 1378-79, procurà d’enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n'escriví el Segon per aclarir l’ètica cristiana i, en el Terç vers 1384-85, amplià l’anterior parlant dels diferents pecats A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per illustrar la seva moral Els llibres Quart-Onzè havien de completar l’ensenyament cristià el Dotzè , dividit en dues parts, dóna una visió general…
Isopet
Nom amb el qual eren conegudes als Països Catalans les edicions de les Faules d’Isop.
Diari de Buja
Periodisme
Periòdic en català publicat a Palma pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.
D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina 28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina i…
Calila i Dimna
Títol de la versió àrab d’una col·lecció d’apòlegs d’origen indi, alguns dels quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra
.
La collecció fou traduïda al s VI del sànscrit al pahlavi , i Ibn al-Muqaffa’ en féu aquesta versió àrab al s VIII, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors, com la persa, la siríaca, la grega, l’hebrea i la castellana El text hebreu fou traslladat al llatí al s XIII per Giovanni da Capua, i d’aquesta versió en sorgiren d’altres de redactades en diverses llengües europees D’intenció moralitzant i didàctica, la majoria dels apòlegs són protagonitzats per animals que representen situacions humanes Tingué un ressò extraordinari en tota la literatura fabulística occidental, i…
Les Metamorfosis
Obra d’Ovidi, en la qual són ordenades, en 15 llibres que comprenen més de 12 000 hexàmetres, unes 250 faules mitològiques.
El poeta se sentia orgullós d’aquest recull escrit més o menys entre 1-8 dC, però no pogué polir-lo abans del seu exili Bé que l’ordre del llegendari intenta d’ésser cronològic o genealògic, del caos i del diluvi fins a Cèsar i August, els lligams d’un mite amb l’altre són sovint convencionals Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica dels grecs i especialment dels poetes alexandrins No és un poema cosmogònic, sinó una mostra superba del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, un devessall d’imatges,…
Lo Crestià
Literatura catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Desenvolupament enciclopèdic Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa«declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit entre el 1379 i el 1381, procurà d’enumerar en 381 capítols les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n’escriví el Segon per aclarir l’ètica…
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final…
Els Rocamora

Escena d' Oliu, el Petit Llenyataire , espectacle de Rocamora Teatre
© Rocamora Teatre
Companyia de titellaires de fil creada l’any 1982 per Carles Cañellas (Barcelona 1954), alumne de Pepe Otal.
Cañellas havia cofundat el collectiu artístic TIZ Teatre Independent Zuric, 1974-76, que, connectat amb el moviment provo, organitzà happenings , creacions públiques de poemes i altres activitats Cañellas fou membre del Grupo-Taller de Marionetas 1976-78, cofundà el Collectiu d’Animació 1978-80 i participà activament en la creació i direcció del Circ Cric com a dissenyador d’estructures, director tècnic i cap de manteniment 1980-81 Joan Miró, Joan Brossa i Harry VTozer li admiraren la utilització del titella de fil a la pista de circ Per la companyia Els Rocamora han passat…
el blau roques i el mar
Literatura catalana
Recull de proses de Salvador Espriu, escrit entre el 1975 i el 1981, i publicat el 1981.
Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni…