Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Morgana
Personatge del cicle llegendari de la Taula Rodona, dita comunament la fada Morgana
.
La primera vegada que apareix és en l’obra de G de Monmouth Vita Merlini 1150, com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana , miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina
combat naval de Constantinoble
Història
Militar
Batalla tinguda al febrer del 1352 entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.
L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins,…
guerra dels Infants d’Aragó
Història
Guerra civil castellana, complicada amb guerra amb la corona catalanoaragonesa que tingué lloc, amb interrupcions, en 1429-45.
Enfrontà els infants d’Aragó amb Álvaro de Luna, privat del rei Joan II de Castella Hereus aquells dels béns de llurs pares Ferran I de Catalunya-Aragó i Elionor d’Alburquerque, a Castella, intentaren d’exercir el poder en el regne, aprofitant-se de la debilitat de caràcter de llur cosí Joan II El 1420 les desavinences entre els més grans dels infants, Joan i Enric, feren fracassar el cop d’aquest darrer, que s’havia apoderat a Tordesillas de la persona del monarca i del govern efectiu Empresonat Enric el 1422, no fou alliberat fins el 1426, davant l’amenaça de guerra amb la corona…
atemptats del tretze de novembre de 2015
Sèrie de sis atemptats comesos a París en menys d’una hora el dia 13 de novembre de 2015.
Foren perpetrats entre les 21 h i les 22 h del vespre en establiments públics de la capital francesa, i causaren 130 morts A banda, set dels terroristes moriren a conseqüència dels atacs, per trets de la policia o bé autoimmolats El primer atemptat es produí a les 2120 h, durant un partit amistós entre França i Alemanya a l’Stade de France, del qual fou evacuat en helicòpter el president François Hollande Poc després, alguns terroristes dispararen indiscriminadament en tres restaurants i un altre terrorista s’immolà en un quart establiment en aquests atacs moriren 40 persones, i prop d’una…
comtat de Revertera de Salandra
Història
Títol concedit el 1771 per l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria al militar napolità de família originària de Vilafranca de Conflent Jaume de Revertera i von Thürheim (Nàpols 1750 — St.Andrä, Caríntia 1797), cavaller de Sant Joan, germà del cinquè duc de La Salandra, que morí com a conseqüència de les ferides rebudes a la batalla de Bassano contra Bonaparte.
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
Sentmenat
Llinatge originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.
Els Sentmenat, castlans i després senyors de Sentmenat Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere I de Sentmenat , fills de Beatriu Pere I mort vers el 1170 assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu, tingué també a perpetuïtat la castlania d’un dels tres castells de la Suda dit més tard castell de…
Pinós

Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf Els Pinós mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…