Resultats de la cerca

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort…

Atorga premis a estudis històrics premi “Abat La Dernosa” i arqueològics premi “Abat Ferrera” publica unes memòries, un butlletí i una collectània recull fotografies i documents i disposa d’una biblioteca especialitzada Té la residència al mateix monestir

Fundada el 1912 per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, tenia per objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i els esports de muntanya Entre els seus socis fundadors, que tenien el suport d’Ignasi Folch i Torres, hi havia Emili Vendrell, Emili Jové --president fins el 1933--, Jaume Jorba i Francesc Pi També ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social, i organitzà els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932 El 1917 s’inicià la publicació d’un butlletí…

S’atorga des del 1963 Entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia  i publicat l’any següent per la Galera fins el 2022, i des del 2023 pel segell Elastic Books de la mateixa editorial  Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol i setembre , de Robert Saladrigas 1967 Les rates malaltes , d’Emili Teixidor 1968 no convocat 1969 desert 1976 El barcelonauta…

Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…