Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Montcada

Armes dels Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’…
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
Waldeck
Història
Antic comtat alemany que s’originà al s XIII.
Al s XIV esdevingué feu de l’Imperi Passà a formar part dels feus de Hessen s XV, sofrí nombroses particions i fou augmentat amb els comtats de Pyrmont 1625, Cuylenburg i Tonna 1640 El 1682 esdevingué principat del Sacre Imperi, amb el nom de principat de Waldeck-Pyrmont Formà part de la Confederació del Rin i el 1867 fou incorporat a Prússia Estat lliure des del 1919, d’ençà del 1945 forma part del land de Hessen
Ak Koyunlu
Història
Confederació de turcmans sunnites establerta al final del segle XIV a l’W d’Armènia i al N de Mesopotàmia, amb centre a Diyarbakir.
Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524
Azagra
Llinatge d’origen navarrès que exercí la sobirania sobre la senyoria d’Albarrasí
.
Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren…
Balliol
Família noble escocesa d’origen normand, molt poderosa als segles XIII i XIV.
En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…
Xèrica

Armes dels Xèrica (línia del Casal de Barcelona)
Família de l’alta noblesa del Regne de València, fundada per Jaume Peres o Jaume (I) de Xèrica, fill del rei Jaume I i de Teresa Gil de Vidaure.
Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que es casà 1298 amb Beatriu de Lloria i Lancia , baronessa de Cocentaina i senyora d’altres feus dels Lloria Foren pares de Jaume de Xèrica i de Lloria , de Maria de Xèrica , d' Alfons Roger de Lloria , de Beatriu de Xèrica i de Lloria , dita Beatriu de Lloria , muller del noble andalús Pedro Ponce de León, senyor de Marchena, els descendents dels quals es cognomenaren Ponce de León-Lloria , i de Pere de Xèrica i de Lloria , el qual només deixà filles i…
Arxiu d’Estat de Càller
Historiografia catalana
Dipòsit documental instituït per Felip II (III de la Corona d’Espanya) el 12 d’octubre de 1618, que té el seu origen en l’antic Arxiu Patrimonial del Regne de Sardenya.
L’any 1763 es transformà en Arxiu Central i General, destinat a conser-var la documentació dels gremis desapareguts i la documentació corrent de tipus normatiu Amb l’abolició del Regne de Sardenya el 1847, també s’hi afegí la documentació dels nous cossos uniformats de l’Estat Actualment s’hi conserven els fons següents 1 Arxiu Reial Antic, format per pragmàtiques, instruccions i cartes reials 1323-1773, edictes i ordres 1346-1710, parlaments i actes parlamentàries 1421-1710, seca i monedes 1329-1717, sanitat pública 1625-1722, diplomes 1435-1827, lloctinència general 1362-1805, capbreus s…
York
Nom que prengueren els descendents del príncep Edmund d’Anglaterra, conegut també com a Edmund de Langley (1342-1402) o Edmund de York, fill del rei Eduard III i primer duc de York, que originà la dinastia homònima, la qual donà tres reis a Anglaterra i vencé la línia o dinastia dels Lancaster en la guerra de les Dues Roses
.
Edmund fou creat comte de Cambridge 1362 i duc de York el 1385 El 1372 es casà amb Isabel, filla del rei Pere I de Castella, on anà a lluitar El succeí el seu fill Eduard de York ~1373-1415, segon duc i autor del llibre de caça anglès més antic, The Master of Game , que volia ésser una traducció del Livre de la chasse , del comte Gastó III de Foix El 1390 fou creat comte de Rutland, i el 1394, de Cork, i fou conestable d’Anglaterra 1397 i duc d’Aumale o Albemarle el 1397 Acusat de conspirar contra el rei, fou empresonat a la Torre de Londres 1405 però, perdonat, morí a la batalla d’Azincourt…