Resultats de la cerca

Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la segona…

Figuraven entre les més antigues dels romans Entre altres solemnitats, hom sacrificava a Vulcà i també a Juturna, a les nimfes, a l’Opus Opífera i a Quirini un peix del Tíber, que cremava al foc sagrat

Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis

La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic

Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figuraven Giulio Carlo Argan, Jean Cassou, Alexandre Cirici, Ángel Crespo, Romualdo Brughetti, Joan Josep Estellés, Tomàs Llorens, Bruno Zevi, Werner Haftmann i altres especialistes Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València

La denominació els fou donada perquè en alguns dels quadres figuraven galledes d’escombraries Formalment eren realistes o expressionistes, i alguns d’entre ells havien viscut o estudiat a Europa L’acte més important dut a terme fou l’exposició celebrada el 1908 a la Macbeth Gallery, de Nova York, coneguda amb el nom d’exposició dels vuit The Eight i que fou un motiu d’escàndol per als ambients conservadors de la National Academy Els vuit pintors eren William Glackens, Robert Henri, Ernest Lawson, George Lucks, Everett Shinn i John Sloan, realistes, i Arthur B Davis i Maurice…

Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili Tintorer, Màrius…