Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Bundesinstitut für Bevölkerungsforschung
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Institució alemanya d’àmbit federal per a la recerca demogràfica creada l’any 1973.
Els principals objectius de l’institut són la recerca i l’assessorament científic en temes relacionats amb la població L’equip d’investigadors del Bundesinstitut für Bevölkerungsforschung és format per científics de diferents àrees relacionades amb els camps de les ciències socials Publica periòdicament la revista Zeitschrift für Bevölkerungswissenschaft
Deutsches Institut für Normung
Institut de normalització de la RF d’Alemanya, creat l’any 1926 com a Deutscher Normenausschuss, i actualment amb seu a Berlín Occidental.
La funció del qual es obtenir una unificació, amb finalitats tècniques i econòmiques, de les mides, les formes, les toleràncies, les qualitats, els sistemes, etc, emprats a la indústria El mateix DIN té cura de l’edició i divulgació de les noves normes que apareixen constantment El camp de la normalització és extensíssim, i les normes són classificades en tres grups normes fonamentals, normes de materials i normes de dimensions
Deutsche Bücherei
Biblioteca alemanya fundada el 1912, amb seu a Leipzig, i des del 1990 fusionada amb la Deutsche Bibliothek, de la qual la nova biblioteca unificada prengué el nom.
Elabora la bibliografia alemanya Del 1927 al 1942 publicà el Literarisches Zentralblatt für Deutschland i les Jahresberichte des Literarischen Zentralblatt Recull totes les publicacions en alemany d’arreu del món des del 1913 Fou la biblioteca central de l’antiga RDA
Instituto de Astrofísica de Andalucía
Astronomia
Centre d’investigació espanyol depenent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
L’IAA fou creat el 1975 Les seves activitats se centren en la recerca astrofísica i el desenvolupament d’instrumentació per a telescopis i missions espacials S’encarrega de les operacions de l’Observatorio de Sierra Nevada i, juntament amb el Max Planck Institut für Astronomie de Heidelberg Alemanya, de l’Observarorio de Calar Alto
Staatliche Museen
Institució fundada el 1830 a Berlín, la qual, un cop dividida la ciutat després de la Segona Guerra Mundial, donà lloc als Staatliche Museen zu Berlin, al Berlín Oriental, i als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, al Berlín Occidental.
Ambdues institucions supervisen diversos museus especialitzats Al Berlín Oriental tenen un relleu especial el Bode-Museum nom que rebé, el 1958, l’antic Kaiser-Friedrich-Museum i el Pergamon-Museum amb obres arqueològiques de Grècia i de l’Orient Pròxim i Mitjà, especialment l’altar de Pèrgam Al Berlín Occidental hi ha el museu Dahlem, que conté, entre altres seccions Museum für Völkerkunde, Islamisches Museum, etc, una important galeria de pintura Gemäldegalerie Dahlem , i els museus procedents de l’antiga Stiftung Preussischer Kulturbesitz inclosos al Charlottenburg
Constitució del 1837
Història
Constitució de la monarquia espanyola promulgada arran dels fets de La Granja
(12 d’agost de 1836).
Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals…
Òrganon
Història
Nom amb què és conegut, a partir dels comentaristes neoplatònics del segle VI, el conjunt de l’obra lògica d’Aristòtil.
El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre els sillogismes que…
Moeck
Música
Empresa alemanya constructora de flautes de bec i d’instruments del Renaixement i el Barroc, i alhora editorial de música fundada a Celle (Baixa Saxònia) l’any 1930.
Creada per Hermann Johannes Moeck Elbing 1896 - Gran Canària 1982, l’empresa començà amb la venda per correu de flautes de bec -construïdes per artesans locals de l’àrea de Vogtland, a Saxònia, i revisades pel mateix Hermann Moeck-, juntament amb violes de gamba, clavicordis i espinetes, produïts als seus tallers A partir del 1949 l’empresa construí les seves pròpies flautes de bec Des de l’any 1948, Hermann Alexander Moeck, fill del fundador, s’uní a la companyia, i passà a ser-ne l’únic propietari arran de la jubilació del seu pare, el 1960 Durant els anys seixanta, i a causa de l’interès…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…
Escola de Frankfurt
Nom amb el qual és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l’entorn de l’Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922.
El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions No obstant això, es tracta en tots els casos d’un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la psicoanàlisi, per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l’alienació o l’autoritarisme El pressupòsit d’aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordre establert, tant en l’àmbit individual com…