Resultats de la cerca

Anomenat correntment Gītā, és el més conegut i el més venerat dels texts sagrats de l’Índia És escrit en forma de diàleg entre Arjuna i Kṛishṇa abans de la gran batalla de Kurukshetra Arjuna té remordiments per la matança que s’hi produirà, i això dóna ocasió a la resposta de Kṛishṇa sobre temes filosòfics, ètics i religiosos La majoria dels erudits creuen que és d’origen posterior a la quasi totalitat del Mahābhārata i que hi fou inserit cap al segle II aC Fonamenten llur opinió en el fet que Kṛishṇa, que en les parts èpiques del Mahābhārata és considerat solament com un heroi humà, en el…

Personatge principal del Gīta Govinda de Jaya Deva, és sovint representada en l’art indi

Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú

Centrat en el Sāṃkhya-Sūtra ~1400 aC, ha estat objecte de nombrosos comentaris, el més important dels quals és el d’Iśvarakṛṣṇa, Sāṃkhya Kārikā sVaC Sistema ateístic —Buda hi fomentà la seva doctrina—, reconeix dues realitats últimes Puruṣa esperit, i Prakṛiti matèria Associat al sistema ioga , ha tingut influència també en el pensament religiós, sobretot en la Bhagavad- Gītā

L’atribució a Vyāsa és artificiosa Té 19 cants en 106 466 śloka o dístics de 32 síllabes, incloent-hi el Harivaṃśa Narra la lluita entre els descendents dels germans Kurus i Pāṇḍus, fills de Bhārata Hi ha nombroses digressions morals i filosòfiques Bhagavad-Gītā, faules i episodis Nala i Damayantī La primera vegada fou impresa a Calcuta 1834-38 Fou traduïda, fragmentàriament, al català a la revista “Lo Gay Saber” Barcelona, 1878-80 i per CAJordana Barcelona, 1935