Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Federació Catalana de Basquetbol

La Federació Catalana de Basquetbol organitzà el primer partit de la selecció catalana el 1927, contra l’Hindú Club de Buenos Aires
Federació Catalana de Basquetbol
Basquetbol
Organisme rector del basquetbol a Catalunya.
Fou legalment reconeguda al juny del 1925, i tingué com a precedent el Comitè Regional de Catalunya de basquetbol, creat dos anys abans i que des del mateix 1923 va organitzar el primer Campionat de Catalunya Té per objectiu promocionar, ordenar, dirigir i regular la pràctica del basquetbol al nostre país Presidents de la Federació Catalana de Basquetbol El seu primer president fou Josep Espelleta La selecció catalana va jugar el seu primer partit l’any 1927, en un partit amistós contra l’Hindú Club de Buenos Aires, que es trobava de gira per Europa, i que va significar l’adaptació del…
Vixnu
Mitologia
Divinitat del panteó hindú.
En l’antiga religió vèdica és relacionat amb Indra i té caràcters còsmics i solars En l’hinduisme clàssic, a partir del Mahābhārata , representa el principi conservador en la Trimurti i constitueix la divinitat suprema vixnuisme , adorada sobretot en els seus dos principals avatara , Rāma i Krixna
Kama
Mitologia
Déu hindú de l’amor.
Segons la llegenda, inspirà al déu creador la necessitat de companyia És representat com a adolescent, amb un arc i fletxes a la mà
Bhārata
Mitologia
Fill de Dushyanta i de Shākuntala.
És un dels grans patriarques de la mitologia hindú El poema èpic del Mahābhārata descriu la historia dels seus descendents
Yima
Mitologia
Divinitat de l’antiga religió persa, que, segons la narració del Vīdevdāt (o Vendidad), a l’Avesta, fou el primer home i el primer rei mític que governà durant l’edat d’or, que salvà la humanitat del diluvi construint un castell a les entranyes de la terra.
Sembla que cal relacionar-lo amb el Yama hindú Zoroastre en rebutjà la figura i la substituí per la de Gayōmart En la literatura persa tardana apareix sovint amb el nom de Jamshīd
Mānavadharmaśāstra
Recopilació versificada de màximes jurídiques, socials, religioses i morals.
És la font del dret hindú i, segons la tradició, constitueix una revelació de Brahma al seu fill Manú, progenitor de la humanitat i primer legislador Cal situar la seva redacció entre els s II aC i II dC
Krixna
Vuitena encarnació (avatar) de Vixnu.
Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú
Ārya Samāj
Secta hindú teista, fundada a Bombai el 1875 per Dayānanda.
Vol ésser una purificació i una renovació de l’hinduisme per mitjà d’un retorn a la doctrina dels Vedes Combat el politeisme i la mitologia hinduista, el culte de les imatges, els sacrificis, el sistema de castes i el matrimoni dels infants Els principis rectors del moviment es troben en el llibre de Dayānanda Sātyārtha Prakāsá ‘Manifest de la veritat’ Lahore i Ajmer són els centres més importants de la secta, la qual és molt estesa al Panjāb
Upaniṣad
Denominació genèrica d’una sèrie de texts misticofilosòfics, en part de caràcter esotèric, concebuts tradicionalment com a comentaris inspirats dels Vedes (en constitueixen la darrera part o vedānta), redactats, en la forma actual, entre el 400 i el 200 aC.
En total comprèn 150 texts, bé que la tradició els agrupa en 108 En connexió amb la casta dels kshatrīya , inicialment foren escrits dissidents, en reacció contra el ritualisme sacerdotal dels Brāhmaṇa , i llur inclusió en el cànon hindú és relativament tardana Constitueixen la primera expressió consistent de la doctrina filosòfica de l’hinduisme, caracteritzada per una intuïció profunda de la unitat de l' atman i del brahman , de l’home i del món, de l’individual i de l’absolut el reconeixement d’aquesta identitat allibera del cicle de les reencarnacions sạmsāra , fruit de la…
Servei General d’Informació de Muntanya
Esports de muntanya
Centre de documentació sobre temes relacionats amb el muntanyisme amb seu a Sabadell.
Conegut amb les sigles SGIM, fou fundat el 1974 per Josep Paytubí i Carles Capellas, entre d’altres, amb l’objectiu de recollir llibres, guies, mapes i fonts d’informació relatives al muntanyisme, tant en l’àmbit esportiu com en el camp històric i cultural Disposa d’una biblioteca que té un fons de més de 16000 volums i d’una cartoteca, una hemeroteca, una fototeca i una filmoteca A més de servei d’informació de caràcter públic, funciona com a arxiu històric i centre d’estudis, d’on han sorgit publicacions com els Quaderns d’Alpinisme o els índexs gràfics de mapes del Karakoram i de l’Hindu…