Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Tartuf
Teatre
Comèdia de Molière, estrenada el 1664.
Tartuf representa la hipocresia, la falsa devoció, amb la qual es guanya la confiança d’una família, que ell governa segons els propis interessos Intenta de seduir l’esposa del seu protector i, descobert, accentuarà la seva maldat per mitjà del terror que infon als components d’aquesta família, sobretot al pare, caràcter extremament feble Com a personatge, Tartuf és, potser, la creació més aguda i complexa de la tipologia de Molière Traduïda al català el 1930, posteriorment 1973 Joan Oliver en féu una versió poètica
Càndid
Novel·la curta de Voltaire publicada el 1759.
Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la…
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més…
Plácido
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 85 min., dirigida per Luis G.Berlanga.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre del dentista…
Laura a la ciutat dels sants
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Llor, publicada el 1931.
Se centra en la figura de Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí cap a…