Resultats de la cerca

Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s…

Pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques i publica articles, notes i texts sobre temes lingüístics i folklòrics, especialment hispànics Hi han collaborat abundosament, sobre aspectes catalans, Joan Amades i Gabriel Llompart

Al final de l’obra hi ha les addicions, una notícia d’escriptors hispànics i d’estrangers que han escrit en castellà o sobre Espanya Fou reeditada el 1788, juntament amb la Bibliotheca Hispana Vetus , amb incorporació de les correccions fetes per l’autor

Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei

Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats

Data devers el 1530 Conservat al manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya, comprèn 122 obres, de les quals 98 amb text llatí, i les restants, en castellà Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos Josquin Des Prés, Gaspar Weerbecke, entre d'altres les peces profanes són d’Anchueta, Mondéjar, Lope de Baena, Peñalosa, Fletxa el Vell, Pastrana, Morales, entre altres Conté part del repertori del duc de Calàbria

Es proposava d’enderrocar Espartero Insurrecció Centralista i d’exigir la creació d’una Junta Central que representés totes les dels països hispànics governats per Isabel II El 15 de juny passà a Barcelona, on investí el general Serrano dels poders del govern provisional Aquest, però, un cop foragitat Espartero, intentà de dissoldre la Junta, fet que provocà avalots que aviat es desbordaren del seu control la Jamància El govern assetjà i bombardejà Barcelona, i la Junta hagué de negociar la rendició de la ciutat novembre del 1843, després de la qual es dissolgué

El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane

És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana

El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa Innocenci IV , la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibellí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d' Adrià V , el seu nebot Ottobono dei Fieschi , creat cardenal per ell El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi , el Jove , comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de…