Resultats de la cerca

La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’  La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’edat…

Ocupa una casa pairal del segle XVII anomenada La Gabella, situada al centre de la vila d'Arbúcies Selva Les sales d'exposició permanent mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg del temps, des de la prehistòria fins a la industrialització, i la relació entre les persones i el medi natural Els darrers anys, com a resultat de diferents remodelacions, s'ha donat especial importància a l'àmbit del món medieval a partir de les col•leccions arqueològiques procedents de les intervencions al castell de Montsoriu i també a diferents aspectes del patrimoni…

Es troba situat al convent de Sant Vicent Ferrer El muntatge expositiu se centra en dues exposicions permanents una és dedicada a la festa major d’Algemesí patrimoni immaterial de la humanitat per l’UNESCO i a les tradicionals muixerangues, i l’altra mostra altres festes significatives que se celebren al País Valencià, explicades en 11 apartats, que tracten des de la festa al llarg de la història fins a la gastronomia de festa Acull l’Inventari General de Festes Valencianes

El centre fou creat a instància d’un collectiu de mestres sensibilitzats per l’estudi i la difusió dels oficis i tradicions del Camp d’Elx Aplega una destacada collecció de fons etnogràfics i està concebuda com a eina de coneixement de l’entorn i d’educació en valors a partir del patrimoni, on els propis escolars porten a terme tasques d’investigació, estudi i difusió del llegat cultural illicità El 2009 la UNESCO l’inclogué en el Registre de Pràctiques Excellents en Matèria de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la Creu de Sant Jordi 2016

Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està…

Sorgí dels Debats al Territori celebrats els anys 2003 i 2005 pel moviment associatiu cultural català MACC, a partir dels quals es posà de manifest la necessitat d’un organisme per a la comunicació, la coordinació i la collaboració entre les entitats Amb aquest objectiu, la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català crearen l’ENS inicialment amb el nom d’Ens de Comunicació Associativa, del qual Antoni Carné  fou elegit president fundador A la seva mort 2015 ocupà el càrrec Josep Viana i, el 2019, el rellevà Rosa Maria Provencio…

La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…

Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…