Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
C
Música
En la notació musical moderna, signe equivalent a l’indicador mètric de 4/4 i que se situa en el pentagrama immediatament a continuació de la clau i l’armadura.
Deriva del signe del semicercle que indicava, en la música mensural , el tempus imperfectus o binari tempus , per oposició al signe del cercle, que indicava el tempus perfectus o ternari El signe C equival a l’indicador mètric de 2/2 alla breve
El Ciclista
Ciclisme
Publicacions periòdiques
Revista de ciclisme publicada a Barcelona a partir del 1891.
Fou fundada i dirigida per Claudi de Rialp Navinés i esdevingué un títol en l’inici del periodisme esportiu català Com indicava el subtítol “revista de sport nacional y extranjero”, tractava també d’altres esports que practicava o interessaven la societat benestant Altres directors foren F Dalmases Gil, Rosendo B Simón i Pedro Ortega Tingué corresponsalies a Madrid, París i Londres De periodicitat mensual, esdevingué setmanal el 1892 Al setembre del 1893 absorbí La Velocipedia
home de Denisova
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà.
Fou descobert a la cova de Denisova, a la serralada d’Altai, a Sibèria, a partir d’un fragment d’os d’un dit d’una femella jove que visqué fa uns 41000 anys, i es donà a conèixer el 2010 L’anàlisi del seu ADN mitocondrial indicava que tenien un origen comú amb els homes de Neandertal, i el de l’ADN nuclear revelava que es van aparellar de manera restringida amb alguns humans moderns, bàsicament amb poblacions asiàtiques avantpassades dels actuals melanesis i aborígens australians, als quals van transmetre alguns dels seus gens, entre el 2% i el 7% del genoma, com determinats gens…
Romancerillo catalán
Música
Recopilació cançonística del polígraf Manuel Milà i Fontanals.
El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…
Empúries
Historiografia catalana
Revista anual fundada a Barcelona el 1939 per Martín Almagro Basch amb el nom d’Ampurias. Revista de Arqueología, Prehistoria y Etnografía i publicada pel Museu Arqueològic de Barcelona.
Nasqué com a expressió científica escrita d’unes institucions que acabaven de ser transformades després de la Guerra Civil Espanyola Ja l’editorial del primer número indicava que seria la revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, de la desapareguda Societat Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria i dels Seminaris de Prehistòria i Història Antiga de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona Durant un llarg període de temps també es publicà sota els auspicis del CSIC i, més tard, fou la portaveu de l’Institut…
Industrials i polítics del segle XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Vicens i Vives i Montserrat Llorens i Serrano (1958), número 11 de la col·lecció de biografies catalanes de l’editorial Vicens Vives, també traduïda al castellà amb el títol Los catalanes en el siglo XIX (1986); es tracta de la primera gran interpretació sobre el vuit-cents català.
Desenvolupament enciclopèdic Ja al final de la dècada del 1930, Vicens confirmava el seu interès creixent per la història més recent això, juntament amb el fet que, des del 1954, ensenyava història econòmica, feu que es plantegés que havia arribat el moment d’escriure sobre el s XIX No hi havia res important escrit sobre el vuit-cents català, «una fase de transició de la història de Catalunya, molt semblant a la del s XV», en paraules del mateix autor, si bé ara aquesta transició era un redreçament i no una davallada, de manera que la tasca encara estava per fer I, a més, l’autor volia…
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Formació ultracatalanista de caire electoral, activa entre el 1931 i el 1936.
Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…
Diputació del Principat de Catalunya
Història
Nom amb el qual es dirigí a les corts de Madrid de 1789 la representació catalana per assistir al jurament de l’infant Ferran com a successor de Carles IV d’Espanya, actitud que indicava un rebuig de la situació creada pel decret de Nova Planta de 1716.
Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
Partit polític
Partit socialista creat el 19 de maig de 1976 pels seguidors de Josep Pallach, després que aquest impulsà un Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana [SODSC] en dividir-se el Moviment Socialista de Catalunya [MSC] en el Consell de Coordinació de Tolosa de l’agost de 1966.
El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…