Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Observatori Espacial Herschel
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) que tingué com a objectiu la composició d’una imatge de l’univers en l’infraroig llunyà.
Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i de l’univers…
Infra-Red Astronomical Satellite
Astronomia
Satèl·lit astronòmic d’observació en l’infraroig, realitzat en el si d’una cooperació entre els Països Baixos, la Gran Bretanya i els EUA.
Fou llançat el 1983 des de la base espacial de Vanderberg EUA, i situat en una òrbita heliosincrònica, a 900 km d’altitud Ha realitzat mapes del cel en l’infraroig longituds d’ona entre 8 i 120 μm i l’observació de determinades fonts celestes de raigs infraroigs Fou substituït el 1995 per l’Infra-Red Space Observatory ISO
telescopi espacial Spitzer
Astronomia
Telescopi espacial d’infraroig de 0,85 m de diàmetre llançat a l’espai el 25 d’agost de 2003 per la NASA.
El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles…
Landsat
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits nord-americans destinats a l’observació dels recursos terrestres des de l’espai, continuadora de la sèrie Earth Ressources Technology Satellites
.
El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat III 1978…
Darwin
Astronàutica
Satèl·lit de l’Agència Espacial Europea que té per objectiu principal cercar planetes similars a la Terra i avaluar-ne la possibilitat d’existència de vida, mitjançant l’estudi dels raigs espectrals infraroigs de les seves atmosferes.
El satèllit també havia de ser utilitzat com a observatori astronòmic infraroig L'any 2007 finalitzà la fase d'estudi de la missió i es donà per cancellada
telescopi espacial James Webb

Telescopi espacial James Webb
@ NASA
Astronomia
Telescopi espacial de 6,5 m de diàmetre propietat de la NASA que serà llançat per substituir el telescopi espacial Hubble.
El telescopi espacial James Webb JWST està dissenyat per a observar al rang infraroig de l’espectre, si bé també tindrà capacitat per a observar al rang visible D’aquesta manera podrà estudiar galàxies molt joves i estrelles formades poc després del big-bang , les quals, com que presenten un gran desplaçament cap al vermell, tenen el seu pic d’emissió a l’infraroig Entre d’altres, el JWST observarà l’evolució de les galàxies, el naixement i formació dels estels, la formació de sistemes planetaris, l’evolució química de l’Univers o la natura de la matèria fosca El…
Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA llançat el 20 de desembre de 1999 amb l’objectiu d’estudiar la irradiació solar que rep la Terra i veure quin efecte pot tenir en el canvi climàtic.
La radiació solar és la principal font d’energia del sistema oceà-atmosfera, per tant és fonamental tenir-ne un bon coneixement Per altra banda, encara no se sap si una variació d’aquesta pot contribuir al canvi climàtic Està previst que durant cinc anys l’ACRIMSAT mesuri diàriament la irradiació solar que arriba a la Terra amb un instrument que té una sensitivitat uniforme des de l’ultraviolat llunyà fins a l’infraroig llunyà, cosa que hauria de permetre millorar-ne el coneixement
telescopis Geminis
Astronomia
Conjunt de dos telescopis bessons de 8 m de diàmetre situats a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud, respectivament, de tal manera que poden observar la totalitat del firmament.
El telescopi Geminis Nord es troba situat a l’observatori de Mauna Kea, a l’illa de Hawaii, a una altura sobre el nivell del mar de 4 200 m Per la seva banda el Geminis Sud és a Cerro Pachón, als Andes xilens Ambdós telescopis han estat dissenyats per a realitzar observacions en l’òptic i en l’infraroig Els telescopis Geminis han estat construïts i gestionats per un consorci de set països els EUA, el Regne Unit, el Canadà, Xile, Austràlia, el Brasil i l’Argentina
Subaru
Astronomia
Telescopi òptic i infraroig de 8,2 metres de diàmetre.
És propietat de l’Observatori Astronòmic Nacional del Japó i és situat a Mauna Kea, Hawaii
Very Large Telescope
Astronomia
Conjunt de quatre telescopis de 8,2 m de diàmetre cadascun, que poden treballar individualment o de manera combinada, situat a l’Observatori de Cerro Paranal (Xile) i que és propietat de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).
Entrà en funcionament a mitjan 1999, amb la installació del primer dels quatre telescopis La capacitat collectora dels telescopis que formen el VLT treballant conjuntament és equivalent a un únic telescopi de 16 m de diàmetre, la qual cosa el converteix en el telescopi òptic més gran del món A més, hom disposa de tres telescopis auxiliars d’1,8 m de diàmetre, que poden treballar en mode interferomètric amb els telescopis principals, proporcionant imatges d’una alta resolució angular El rang de longituds observables amb el VLT comprèn des de l’ultraviolat proper fins als 25 micròmetres en l’…