Resultats de la cerca

Editada per Palestra, duia per subtítol Portantveu d’aeronàutica Fou l’òrgan de Falciots, secció de Palestra que pretenia interessar els joves en l’aviació En els primers números sovintegen les notícies sobre vol a vela Se’n coneixen 3 números, el darrer de 28 de febrer de 1934

Establí sucursal a Avinyó 1360, a València 1393, a Barcelona 1394 i a Mallorca 1395 L’arxiu consta d’uns 140 000 documents, alguns amb la informació política que podia interessar als negocis El comerç era general esclaus, fruita seca, llanes comprades en brut al Principat de Catalunya i el Regne de València i retornades teixides i, probablement, també obres d’art

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Bé que en castellà, fou continuador de la fórmula de Xut Fundat i dirigit per Valentí Castanys, tingué en aquest el seu principal animador Hi collaboraren els dibuixants Moreno, Roca, Puigmiquel, Tinet, Mestres i altres, així com els periodistes Manuel Amat, Antoni Ollé i Bertran, Celestí Martí i Farreras i Andreu Avellí Artís La mort de Castanys representà la davallada del setmanari, que ja havia deixat d’interessar en part el gran públic Els últims anys 1965-68 fou dirigit pel periodista Guillermo Sánchez

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…

Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intellectuals, polítics i cristians compromesos començaren d’interessar-se pels jueus i per Israel En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior El 1969, el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roxy Films Barcelona, Zoom TV, Visual Group ARGUMENT I GUIÓ LZayas FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Xavier Millán MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Lluís Vidal SO Boris INTERPRETACIÓ Antonio Valero, Vicky Peña, Mercè Pons, Jordi Dauder, Pep Cruz, Pepa López, Miquel Insua, Marian Varela, Pep Martínez, David Cruspinera PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1993 millor actriu secundària, PLópez Sinopsi Sis actors, un director i un guionista de cinema es reuneixen en una casa a la vora del mar Volen assajar amb tranquillitat les…

Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un criteri…

Desenvolupament enciclopèdic L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de la revista…

El 1974 canvià la seva capçalera per la de Mundo Diario