Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Segon Reich
Història
Imperi (1871-1918) que coronà la reunificació de l’Alemanya estricta, obra de Bismarck.
Englobava 25 estats 4 regnes, 6 grans ducats, 5 ducats, 7 principats i 3 ciutats lliures i el territori d’Alsàcia-Lorena i s’organitzà federativament, tot atorgant amplíssima preeminència al rei de Prússia, investit amb el títol de kàiser
Baviera
Nom amb el qual és conegut el llinatge dels Wittelsbach
des del 1180, que el comte palatí Otó V de Wittelsbach esdevingué duc de Baviera (Otó I).
El seu fill Lluís I, duc de Baviera mort el 1231, fou investit comte palatí del Rin el 1214, i des d’aleshores tots els membres de la família porten els títols de duc o príncep de Baviera i comte palatí del Rin
Broglie
Família originària de Carrea (actualment Chieri), al Piemont, l’estirp coneguda de la qual és Huberto Gribaldi de Broglia
(1256).
El 1643 François de Broglie 1611-56 fou investit pel duc de Savoia del comtat de Revel El 1660 adquiriren la senyoria de Dormans, erigida en marquesat el 1671 François-Marie de Broglie mort el 1745 fou creat duc de Broglie pel rei de França el 1742, i el seu fill, Victor-François de Broglie París, 1718-1804, mariscal de França, fou creat príncep del Sacre Imperi Fill seu fou Achille-Victor de Broglie , titulat duc, igual com el seu fill Jacques-Victor de Broglie 1821-1901, polític monàrquic, legitimista i historiador
Xunta de Galicia
Òrgan de govern del règim autonòmic de Galícia establert el 1981 per l’Estatut d'Autonomia de Galícia del 1981.
La seu és a Santiago de Compostella Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament gallec amb 71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75, des de les primeres eleccions 20 d’octubre ha estat gairebé sempre integrada per partits de centredreta d’àmbit estatal en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l’aliancista Xerardo Fernández Albor com a president De les eleccions del 1985 sorgí un govern format per membres de Coalición Popular , que integrava sobretot membres d’AP El 1987 les dissensions a l’interior d’AP donaren lloc a diverses defeccions que foren…
Partit Nacionalista Basc
Història
Partit basc creat el 1895 per Sabino de Arana Goiri.
El seu nom basc és Euzko Alderdi Jeltzalea EAJ Entre les seves particularitats organitzatives, destaca que el president de l’òrgan polític del partit, l’Euzkadi Buru Batzar, no és mai la mateixa persona que el cap de l’executiu basc lehendakari L’Euzkadi Buru Batzar és format per 14 membres burukides renovats cada quatre anys per l’assemblea general del partit Batzar Nagusia El partit consta de cinc delegacions territorials Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i Iparralde Aquesta darrera correspon al territori basc de l’Estat francès i fou creada el 1990 Limitat inicialment a Biscaia, s’…
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Política
Partit polític alemany.
Fou fundat el 1919 amb el nom de Partit dels Treballadors Alemany per un grup de dreta antisemita L’any abans d’esdevenir-ne líder Adolf Hitler 1921, canvià el nom S’hi gestaren les doctrines del nacionalsocialisme , i alhora fou el mitjà per a portar-les a la pràctica Rígidament jerarquitzat en la figura del líder Führer, exhibí una retòrica agressiva, antisemita, anticomunista i antiliberal i creà el cos paramilitar de les SA Sturmabteilung, 'secció d’assalt' i s’involucrà en una intensa activitat d’agitació i intimidació contra la República de Weimar, que culminà en el fracassat putsch…
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la signatura del…
Torlonia
Família romana de banquers ennoblits, originària de Lo Puèi (Alvèrnia), d’on era Benoit Tourlonias, que visqué al final del segle XVII.
El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí…
Fine Gael
Política
Partit polític irlandès fundat el 1933.
Liderat per William Cosgrave té l’origen en el Cumann na nGaedheal Partit dels Irlandesos, partidari de l’Estat Lliure d’Irlanda sorgit del tractat angloirlandès del 1921, que es presentava com a garant del pragmatisme i l’estabilitat, i que governà del 1923 al 1932 Derrotat pel Fianna Fáil , l’any següent Cosgrave fundà el Fine Gael fusionant el seu partit amb altres formacions Principal oposició al Fianna Fáil, arribà per primer cop al govern en una coalició de cinc partits liderada per John Costello 1948 Després de l’establiment de la República d’Irlanda 1949 derivà cap a…
Partit Socialista del País Valencià
Política
Partit polític d'àmbit valencià creat el 1975.
Sorgí de la convergència d’un primer partit homònim que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista, Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià Formà part de la Federació de Partits Socialistes 1976 Fou legalitzat pel març del 1977 Entre altres publicacions, tingué com a òrgan El Poble Valencià , que edità una vintena de números El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en coalició amb el Partit Socialista Popular, i que a l’…