Resultats de la cerca

Ha estat identificada per alguns a l’oasi de Feiran Moisès hi feu brollar aigua d’una roca, i els israelites, dirigits per Josuè, hi aconseguiren una victòria sobre els amalecites

Recull narracions interessants sobre diversos herois que, entre Josuè i Samuel, salvaren dels enemics algun grup israelita L’escriptor deuteronomista enquadra aquestes narracions repetint la seva doctrina sempre que els israelites adoraven déus estrangers, Jahvè els deixava a les mans dels enemics, però quan es penedien els enviava un salvador, i eren fidels a Jahvè fins que ell moria

Els primers capítols presenten idealment el cens i l’organització de les dotze tribus d’Israel al voltant del tabernacle És el final del grup d’escrits sacerdotals s VI aC, que, en la darrera part de l' Èxode i en tot el Levític , exposen idealment la creació i la regulació del culte israelita durant l’any passat al peu del Sinaí La resta del llibre, valent-se de les diverses tradicions escrites utilitzades en el Pentateuc, conta principalment les revoltes dels israelites durant els anys passats al desert i la conquesta dels territoris de Transjordània sota el guiatge de Moisès

Anteriorment a Moisès, els grups israelites adoraven Déu sota el nom d' El o Elohim Segons la tradició de l' Èxode , Déu revelà el seu nom de Jahvè en una aparició al Sinaí És possible que aquest nom diví fos conegut anteriorment a les regions del sud de Palestina, però fins ara ningú no ha pogut aclarir d’on prové Tampoc no és clar si el sentit que l’aparició de l' Èxode dóna a aquest nom és que Jahvè és l’"existent” o que “es reserva el secret dels favors i del perdó” que ell concedirà al seu poble en el curs de la història

En hebreu s’anomena Šemōt ‘noms’, perquè comença amb la llista dels fills de Jacob que arribaren a Egipte en temps de Josep L’èxode del grup d’israelites menys nombrosos probablement que el text no dóna a entendre és datable d’entre els s XIV i XIII aC, i amb ell inicià Israel la seva existència com a entitat ètnica, cultural i religiosa L’obra, que presenta els esdeveniments del llarg èxode i en recull diverses tradicions contraposades sobre l’itinerari, gira entorn de dos fets l’alliberament del poble de l’esclavitud egípcia sota el comandament de Moisès i l' aliança del Sinaí…

Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns acompanyat del…

El seu territori ocupava les muntanyes orientals de Galilea i la plana que s’estén a l’oest del llac de Genesaret i de l’alt Jordà Possiblement el nom és d’origen geogràfic En l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob-Israel, Neftalí figura com el segon fill de Balà, la criada de Raquel Segons un document contemporani, al s XII aC els homes de Neftalí capitanejaren la revolta de les tribus contra el domini de les ciutats cananees de Taanac i Megiddo

Segons les tradicions del Gènesi , els avantpassats d’Israel foren els patriarques hebreus Abraham, Isaac i Jacob o Israel, i els dotze fills d’aquest darrer foren els progenitors de les dotze tribus del poble La realitat històrica, però, degué ésser molt més complexa Segons la crítica historicoliterària, l’arqueologia i el coneixement de la història dels grans pobles veïns d’Israel, els avantpassats d’aquest poble foren pastors seminòmades d’origen amorreu, emigrats cap al segle XVIII aC a Canaan, lloc des del qual la majoria passaren a installar-se a…

El seu territori s’estenia des de l’Arnon fins al Yabboq Transjordània, amb Rabbat Ammon com a centre principal